PATRIMÒNI DERA UMANITAT

Eth 1èr de deceme de 2015, era UNESCO qu’inscrivec “eras hèstas deth huec deths solstici d’estiu deths Pirenèus : falles, haros e brandons” ena Lista Representativa deth Patrimòni Culturau Immateriau dera Umanitat.

Patrimoine Unesco

QU’EI AQUÒ ERA LISTA REPRESENTATIVA DETH PATRIMÒNI IMMATERIAU ?

Eth Patrimòni Culturau Immateriau que hè partida deras declaracions dera UNESCO entara preservacion deth patrimòni e que neishec ara seguida dera Convencion entara Sauvaguarda deth Patrimòni Culturau Immateriau de 2003. Eth Patrimòni Immateriau que’s definís coma « eth amàs de creacions basadas ena tradicion d’ua comunautat culturala exprimida per un grope o per personas e qu’arresponen aras atentas d’ua comunautat ena mesura en que s’amiralhan era sua identitat culturala e sociala ».

Era Lista Representativa qu’inclutz aqueras celebracions o elements de patrimòni immateriau, qu’emplian ua seria de critèris coma ara eth son caractèr de patrimòni immateriau, eth hèt qu’era inscripcion contribuisca ara sua presa de consciéncia e dialòg, que contengan mesuras de sauvaguarda e qu’era sua candidatura hossa estat era huruta d’un procediment participatiu. Que podetz conéguer eth contengut deras listas aciu.

ERA CANDIDATURA DERAS HÈSTAS DETH HUEC

Era elaboracion dera candidatura ara UNESCO que hoc portada peth Governament d’Andòrra. Que hoc era huruta d’un long trabalh coordonat e impulsat peras comunautats halhairas, per organizacions non governamentalas e presentadas peths Estats d’Andòrra, d’Espanha e de França. Era lista qu’includia 63 localitats. Era candidatura qu’èra acompanhada de diferents documents, on eths govèrnaments locaus e eths organismes estacats aras hèstas avian recuelhut eras diferentas denominacions e caracteristicas deras hèstas.

figures

UA RECONEISHENÇA INTERNACIONALA ENTARAS HÈSTAS LOCALAS

Era inscripcion pera UNESCO qu’impliquèc ua reconeishença internacionala entaras hèstas localas, dambe ua longa trajectòria. Tanplan s’era esséncia dera hèsta ei locala e apartenc a cada-ua deras comunautats que la celebran, era candidatura qu’a permés ua cèrta coordinacion entram eras diferentas comunautats halhairas. Eth 3 de deceme de 2015, que’s signava en Andòrra era “Declaracion d’Andòrra era Vièla” entram eras comunautats halhairas deths tres Estats, dambe era volentat d’ua gestion coordonada dera sauvaguarda e gestion deras hèstas. Era reconeishança deras hèstas qu’ei tanben era reconeishença deths Pirenèus coma un lòc dambe arraïts culturaus deths mès hòrts.

Les festivals du feu du solstice d'été dans les Pyrénées

ERA DESCRIPCION DERA HÈSTA PERA UNESCO

Ara region pirenenca, eras hèstas deth huec qu’an lòc cada an pendent era net deth solstici d’estiu. Quan cai era net, eths abitants que devaran dambe halhas alugadas ath cap deras montanhas, de cap aths sues vilatges e ciutats, en halamar tot un seguit de huecs preparats ara mòda tradicionala. Entaths joens, era baishada dera montanha qu’ei un eveniment d’especiala importéncia, que simboliza eth passatge dera adolescéncia ath atge adulte.

Que’s considèra qu’eras hèstas deth huec constituissen ua ocasion entà regenerar eths liaders sociaus e ahortir eths sentiments d’apertenença, identitat e continuitat deras comunautats e pr’amor d’aquò, qu’ei acompanhada d’arrepèishes collectius, cants e bals tradicionaus. De còps, personas determinadas qu’arreceben fonccions especificas : en quauqu’ua comuna, qu’ei eth baile qu’aluga eth prumèr huec ; en d’autas, qu’ei eth curè que l’aluga e que’u benadís. En d’autes parçans, qu’ei eth darrèr maridat deth vilatge que bota huec e que mia era baishada dempús era montanha.

En d’autes lòcs, eras joenas celibatàrias que demòran era arribada deths portaires de halhas en vilatge, entà desirar-les era planvenguda, dambe vin e pastilhas. Eth endeman de maitins, eth monde que’s cuelhen tisons e cendres e que s’ac pòrtan tot a casa o en casau entà protetjar-les. Aqueras expressions culturalas que son pregondament enrasigadas enas comunautats e que’s perpetuan gràcia a un hialat d’associacions e d’institucions localas. Eth lòc de transmission eth mès important d’aqueth element deth patrimòni culturau immateriau qu’ei eth larèr familhau, d’a on eths sons membres ac sauvan viu ena memòria.

©2020 Prometheus Museum

Log in with your credentials

Forgot your details?