Nit del foc i de l’amor

~ 12 ~

arrow left

anterior

Nit del foc i de l’amor

arrow right

següent

La nit de Sant Joan és, també, la nit de l’amor. En molts pobles, la celebració marca el pas de les generacions i és el moment per l’inici de noves relacions de parella, de projectes matrimonials. En molts pobles, es feien distincions entre el paper dels casats i dels solters, i els que s’havien casat feia poc tenien un paper central, marcant el relleu de les generacions. Tot i que, amb els canvis en les relacions de parella i els canvis demogràfics, moltes d’aquestes tradicions s’han anat substituint, la nit de Sant Joan continua sent la nit de l’amor.

La nit de l’amor segons Gerhard

El 2011, la companyia de dansa del Ballet Contemporani de Catalunya va recuperar una obra inèdita del compositor català Robert Gerhard (1896-1970) inspirat en les falles d’Isil. Amb una coreografia contemporània, la dansa interpreta la nit de Sant Joan de les festes del foc dels Pirineus com la nit de l’amor, la nit en que una certa permissivitat permetia els projectes de parella. L’obra s’estrenà a Esterri d’Àneu en el marc del festival Dansaneu i posteriorment va ser representada al Liceu de Barcelona.

Ballet Contemporani de Catalunya

La nit dels casats a Les

En les societats del passat, l’amor i el matrimoni estaven fortament controlats a les societats pirinenques. Casar-se no era només un afer personal, ja que les decisions matrimonials afectaven a la continuïtat de les cases. Per això els costums relacionats amb el matrimoni estaven fortament ritualitzats, remarcant el rol de cadascú respecte al casament.

A la festa de Les, les darreres parelles casades del jove hi tenien un paper destacat, representant socialment el pas definitiu dels nou casats des del grup dels joves al dels adults. La tarda de Sant Pere, els músics i els fadrins anaven a buscar en cercavila a les dues darreres parelles casades aquell any, una de les quals preparava una corona i l’altra una creu de roses per coronar l’haro.  Després, formant una comitiva amb les dues parelles al davant, es dirigien cap a la plaça on hi havia la gent esperant i on es fa la quilha. Els recent casats -si n’hi ha- han de pujar fins dalt de l’haro per coronar-lo. Després, les dues parelles obrien el ball, al qual s’hi afegia la resta dels assistents.

Un cop guarnit l’haro, les casades oferien un pom de flors que regalaven als seus marits, per després anar tots junts a fer un berenar a base de formatge, vi i aiguardent. Tornant a la plaça, i amb el vestit del dia de noces, la primera casada de l’any obria el primer ball, exclusiu per a les casades durant aquell l’any, per després participar-hi la resta. D’aquesta manera, el matrimoni (un afer privat de les cases implicades) es convertia en públic, en una qüestió també controlada per la comunitat local.

Una parella que decidí casar-se durant la nit de Sant Joan

Malgrat tots els canvis socials, la nit de Sant Joan continua tenit un aire ritual de nit de l’amor. Durant el programa “El Foraster” (TV3, Televisió de Catalunya, el 2019) i mentre es gravava un programa centrat precisament en la crema de l’haro i la seva preparació, una parella decidí demanar-se públicament en matrimoni davant de l’haro, i decidiren casar-se per Sant Joan del proper any. No és més que una anècdota, però mostra en certa manera que malgrat tots els canvis en les relacions de la parella i la consideració de l’amor, la nit del foc continua tenint un paper destacat en els imaginaris col·lectius sobre l’amor.

Programa sencer El foraster

Entre l’amor i l’interès

L’organització social dels Pirineus, en el passat, descansava en les cases com centre de l’organització, social, econòmica i política. Les cases es transmetien de generació en generació, a través de la figura de l’hereu que rebia la major part de les propietats. Per això, els matrimonis estaven fortament controlats, i eren el resultat d’estratègies matrimonials entre les cases per decidir el futur de l’hereu, dels altres fills i de les filles. Els capítols matrimonials, signats davant del notari, determinaven els béns transmesos als fills i a les filles, així com la quantia del dot matrimonial imprescindible per casar-se.

Però malgrat el fort control que això implicava, i la separació dels homes i les dones joves que tenien molt pocs espais en comú, l’amor no estava absent d’aquelles societats del passat. Hi havia espais en els que els joves podrien trobar-se. Un dels espais principals era el ball, les danses, i més en concret en la nit de Sant Joan, en la que les parelles tenien una certa permissivitat, tot i que l’espai festiu no era -com avui- específic per als joves. A la plaça, i davant del control de la comunitat, els joves podien conèixer-se i aproximar-se als joves de l’altre sexe a través del ball. Les festes del foc tindrien un paper central com a un espai de trobada entre homes i dones, especialment a través del ball.

This site is registered on wpml.org as a development site.