Nit del foc i de l’amor

En les societats del passat, l’amor i el matrimoni estaven fortament controlats a les societats pirinenques. Casar-se no era només un afer personal, ja que les decisions matrimonials afectaven a la continuïtat de les cases. Per això els costums relacionats amb el matrimoni estaven fortament ritualitzats, remarcant el rol de cadascú respecte al casament.

A la festa de Les, les darreres parelles casades del jove hi tenien un paper destacat, representant socialment el pas definitiu dels nou casats des del grup dels joves al dels adults. La tarda de Sant Pere, els músics i els fadrins anaven a buscar en cercavila a les dues darreres parelles casades aquell any, una de les quals preparava una corona i l’altra una creu de roses per coronar l’haro.  Després, formant una comitiva amb les dues parelles al davant, es dirigien cap a la plaça on hi havia la gent esperant i on es fa la quilha. Els recent casats -si n’hi ha- han de pujar fins dalt de l’haro per coronar-lo. Després, les dues parelles obrien el ball, al qual s’hi afegia la resta dels assistents.

Un cop guarnit l’haro, les casades oferien un pom de flors que regalaven als seus marits, per després anar tots junts a fer un berenar a base de formatge, vi i aiguardent. Tornant a la plaça, i amb el vestit del dia de noces, la primera casada de l’any obria el primer ball, exclusiu per a les casades durant aquell l’any, per després participar-hi la resta. D’aquesta manera, el matrimoni (un afer privat de les cases implicades) es convertia en públic, en una qüestió també controlada per la comunitat local.

L’organització social dels Pirineus, en el passat, descansava en les cases com centre de l’organització, social, econòmica i política. Les cases es transmetien de generació en generació, a través de la figura de l’hereu que rebia la major part de les propietats. Per això, els matrimonis estaven fortament controlats, i eren el resultat d’estratègies matrimonials entre les cases per decidir el futur de l’hereu, dels altres fills i de les filles. Els capítols matrimonials, signats davant del notari, determinaven els béns transmesos als fills i a les filles, així com la quantia del dot matrimonial imprescindible per casar-se.

Però malgrat el fort control que això implicava, i la separació dels homes i les dones joves que tenien molt pocs espais en comú, l’amor no estava absent d’aquelles societats del passat. Hi havia espais en els que els joves podrien trobar-se. Un dels espais principals era el ball, les danses, i més en concret en la nit de Sant Joan, en la que les parelles tenien una certa permissivitat, tot i que l’espai festiu no era -com avui- específic per als joves. A la plaça, i davant del control de la comunitat, els joves podien conèixer-se i aproximar-se als joves de l’altre sexe a través del ball. Les festes del foc tindrien un paper central com a un espai de trobada entre homes i dones, especialment a través del ball.