La festa és dels pobles - Prometheus.Museum

Les festes del foc dels Pirineus són fruit d’una llarga història, i han anat evolucionant. Malgrat que semblava que la seva continuïtat estava en perill durant la segona meitat del segle passat, avui en dia el futur de les festes sembla garantit gràcies als esforços dels pobles per consolidar, preservar o recuperar aquestes celebracions. Les festes són, sobre tot, una celebració local, una pràctica que permet renovar el sentiment de pertinència a la comunitat local.

Festes del foc i identitats

En el territori pirinenc hi conviuen moltes identitats diferents. Per sobre de tot, hi ha la identitat local i les festes compleixen per sobre tot del tot en aquesta reafirmació dels vincles locals i del sentiment de pertinença. Les falles i brandons, en el passat i en el context actual, serveixen per remarcar la pròpia identitat local. La casa i el poble han estat, durant segles, elements fonamentals del paisatge i de la gestió dels recursos econòmics, i les festes del foc han d’entendre’s en aquest context de reivindicació de la localitat a través dels diferents elements simbòlics del foc. Cada poble reconeix com a pròpia la seva festa, considerant-la diferent a la dels pobles veïns

Però més enllà d’aquesta identitat local, als Pirineus hi conviuen diferents identitats i la festa ha estat utilitzada o reivindicada com a element d’identitat nacional. Al territori pirinenc hi ha una suma d’identitats diferents, de caràcter regional, nacional i estatal, i les festes han estat també vistes com a element de reivindicació dels diferents territoris, ja sigui de la identitat andorrana com a estat, o d’identitats catalana, aragonesa o occitana.

Associacions fallaires

A molts pobles, s’han creat associacions fallaires que s’han convertit en el principal element organitzador de la festa, com ara a Isil (creada el 1991), La Pobla de Segur o Andorra la Vella. En aquests casos, el paper de les associacions ha estat essencial per assegurar la continuïtat de la festa o bé la seva recuperació. Les associacions no només tenen com a funció l’organització de les festes, sinó també assegurar-ne els canvis necessaris per anar-les adaptant als reptes de la societat contemporània.

Des del 2009, representants de les diferents associacions i dels municipis on es celebren festes fan una trobada anual en la que es debaten els aspectes bàsics per organitzar les festes, intercanviar els coneixements i les experiències dels diferents pobles implicats. També fan activitats tècniques i lúdiques. El 2019, a la Trobada celebrada a La Pobla de Segur amb la col·laboració de la Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial del Pirineu de la Universitat de Lleida, es va acordar crear una Coordinadora de les Festes del Foc amb l’objectiu de mantenir i potenciar la festa, amb representants de les comarques fallaires de Catalunya i Aragó, d’Occitània i d’Andorra.

Festes del foc: entre el local i el global

Al segle XXI, la nostra societat sembla caminar cap a la globalització, però la reivindicació local és més necessària que mai. Les festes del foc són reconegudes com a patrimoni de la humanitat, però per sobre de tot ens permeten identificar-nos amb els nostres petits pobles. Aquest museu virtual està obert a tot el món, i a través de l’espai virtual dona a conèixer les nostres festes a tot el món sense fronteres. Però per sobre tot aquest museu pertany als pobles que les celebrem.