Les festes del foc se celebren en més de cent vint poblacions als Pirineus, si bé només 63 estan reconegudes en el dossier de la UNESCO.
Aquestes festes constitueixen un cas paradigmàtic de celebracions socials que, creades i sostingudes durant moltes generacions dins de cada comunitat local, han acabat convertint-se en “patrimoni de la humanitat” i a més en un patrimoni interfronterer de tres estats (Espanya, França, Andorra) i de diverses regions (Aragó, Catalunya, Occitània).
Són, a més, un dels elements simbòlics més utilitzats per definir una identitat pirinenca comuna als Pirineus.
Per als pobles que les celebren, les festivitats són un esdeveniment d’especial importància, una ocasió per regenerar els vincles socials i enfortir els sentiments de pertinença, identitat i continuïtat de les comunitats.
Si bé totes aquestes festes tenen elements comuns, les formes de celebració són molt diverses. També hi ha maneres diferents d’anomenar-les i les dates de celebració són diferents segons els pobles.
Diferents tipus de festes
Bàsicament, podem parlar de tres grans formes de celebració:
1) Les falles que s’encenen en un faro i són baixades al poble per un grup de fallaires, en un recorregut més o menys llarg, dibuixant una serp ondulant al vessant de la muntanya. Al poble, esperen la resta de la població per encendre més falles o bé per encendre una falla més gran o un segon faro. És el model més freqüent a Catalunya i Aragó.
2) Els haros i brandons, en el que la festa es celebra a l’entorn d’un tronc preparat uns mesos abans o fins i tot un any abans, que és encès la nit de la festa. És el model predominant a Occitània, incloent la Val d’Aran. La celebració s’articula al voltant de la crema en un descampat o a la plaça d’un poble. Aquesta torxa gegant és coneguda generalment com a brandó, terminologia d’origen francesa, però també es fan servir altres termes occitans com eth halhar a la zona de Luchon, eth har en altres parts del Comminges i del Couserans, eth haro i eth taro a la Val d’Aran.
3) Les falles s’encenen al mateix poble i es fa una desfilada pels carrers del poble, com a Andorra. En alguns pobles, com a Andorra la Vella, les falles desfilen i es fan giravoltar creant boles de foc. Giravoltar les falles es fa també en alguns pobles dels models anteriors, com a Les o Saúnc.
Diferents denominacions
Les falles i els brandons se celebren en territoris on es parlen diferents llengües (català, occità, castellà, francès, aragonès). Per això, i segons la forma com es fan, reben diferents denominacions.
- La Cremada de Falles (Andorra)
- Les Falles (Isil, Saünc, Bonansa)
- Baixada de Falles (Vilaller, Montanui, Aneto, Castanesa, Senet, Alins)
- Córrer les Falles (Erill la Vall, Boí, Barruera, Durro,
- Taüll, el Pont de Suert, Casós, Llesp)
- Corré las Fallas (Les Paüls)
- Festa de la Falleta (San Chuán de Plan)
- Las Fallas (Bonansa)
- Le Brandon de la Saint-Jean (et de la Saint-Pierre) (Bagnères-de-Luchon)
- Crema deth Taro (Arties)
- Crema deth Haro e des Halhes (Les)
- Quilhadeth Haro (Les)
- La Biga (Senet)
- La Fia-faia (Bagà i Sant Julià de Cerdanyola)
- Falles de la Verge de la Ribera (la Pobla de Segur)
- Brandon, Eth Halhar, Eth Haro, Eth Hart, Era Halha (occità)
Calendari de celebracions
La majoria de les festes es fan a la nit de Sant Joan. Tanmateix, a alguns pobles es fan coincidint amb la Festa Major o en d’altres dates.
Juny
Dissabte més proper al dia de Sant Quirc (16 de juny)
- Durro (Alta Ribagorça)
17 de juny (Mare de Déu de la Ribera)
- La Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Dissabte del cap de semana anterior a Sant Joan (24 de juny)
- Senet (Alta Ribagorça)
Nit de Sant Joan (23 de juny)
- Alins (Pallars Sobirà)
- Andorra la Vella (Principat d’Andorra)
- Arties (Val d’Aran)
- Boí (Alta Ribagorça)
- Bonansa (Ribagorça)
- Casós (Alta Ribagorça)
- El Pont de Suert (Alta Rinagorça)
- Encamp (Principat d’Andorra)
- Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra)
- Gotarta (Alta Ribagorça)
- Isil (Pallars Sobirà)
- La Guingeta d’Àneu (Pallars Sobirà)
- Laspaúls (Ribagorça)
- Les (Val d’Aran)
- Montanui (Ribagorça)
- Saúnc (Valle de Benasque)
- San Chuán de Plan / San Juan de Plan (Sobrarbe)
- Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra)
- Suils / Suils (Ribagorça)
- Vilaller (Alta Ribagorça)
- Villarué (Ribagorça)
Al voltant del 24 de juny
- Anlar (Varossa, 65)
- Antishan de Varossa (Varossa, 65)
- Avèus (Varossa, 65)
- Banhères de Luishon (Comenge, 31)
- Bertren (Varossa, 65)
- Brauvaca (Varossa, 65)
- Casarilh (Varossa, 65)
- Creishèths (Varossa, 65)
- Esbarèish (Varossa, 65)
- Harrèra (Varossa, 65)
- Gembria (Varossa, 65)
- Ilhèu (Varossa, 65)
- Isaort (Varossa, 65)
- Judèth de Luishon (Comenge, 31)
- Loras de Varossa (Varossa, 65)
- Maulion de Varossa (Varossa, 65)
- Montauban de Luishon (Comenge, 31)
- Mostajon (Comenge, 31)
- Òu (Comenge, 31)
- Orda (Varossa, 31)
- Sàcoe (Varossa, 65)
- Sent Avantin (Comenge, 31)
- Sent Mamet (Comenge, 31)
- Senta Maria de Varossa (Varossa, 65)
- Saleishan (Varossa, 65)
- Salas e Pratvielh (Comenge, 31)
- Samuran (Varossa, 65)
- Sarp (Varossa, 65)
- Siradan (Varossa, 65)
- Sòst (Varossa, 65)
- Trobat (Varossa, 65)
- Vath d’Oelh (Mairenha) (Comenge, 31)
Primer cap de semana després de Sant Joan (24 de juny)
- Barruera (Alta Ribagorça)
Últim dissabte de juny:
- València d’Àneu (Pallars Sobirà)
Sant Pere (28 de juny)
- Castanesa (Ribagorça)
- Ordino (Principat d’Andorra)
Juliol
Primer dissabte de juliol
- Alós d’Isil (Pallars Sobirà)
- Aneto (Ribagorça)
Dissabte de la Festa Major de Sant Cristòfor (10 de juliol)
- Erill La Vall (Alta Ribagorça)
Elements comuns
Malgrat aquesta diversitat, les festes tenen molts elements comuns: un gran foc visible per tothom (ja sigui el faro on s’encenen les falles, els brandons o les falles majors) i falles de diverses formes, que són portades tant per infants com per adults. El foc, el fum, el carbó, la música, l’aigua, i l’ambient a la plaça són també elements comuns. També comparteixen tot un seguit de pràctiques associades al foc purificador, que es creia que preservava les cases i que augurava bons presagis, i per això es guardaven a les cases (i encara es guarden!) trossets de fusta carbonitzada. La nit, com passa a moltes d’altres celebracions d’estiu relacionades amb el foc arreu del món, és vista com una nit màgica, com a símbol del pas de les generacions i com a la nit de l’amor que, en molts casos, donava origen a matrimonis o en la que els recent casats tenien un paper destacat.