Falles, haros i brandons

~ 4 ~

arrow left

anterior

Falles, haros i brandons

arrow right

següent

Hi ha molts tipus de falles, haros i brandons. Els models també han anat variant al llarg del temps, en funció dels materials emprats i de la transmissió dels coneixements tècnics de construcció artesanal. Vegem-ne alguns exemples.

Tipus de falles individuals per portar-se

Cada poble, de fet, té particularitats en el procés de construcció de les falles, quant a la seva forma, la seva grandària i els materials emprats. Fins i tot en una mateixa baixada de falles poden trobar-se tipus diferents de falles.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73. Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès. Farré Sahún, X.; Ricart, S. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées.  Saragossa: Frames.

Faia de Sant Julià de Cerdanyola

Les faies són fetes amb una herba anomenada Cephalaria leucantha, a la qual s’atribueixen certs poders purificadors i que s’ha anat a recollir al bosc una setmana abans. L’herba és trenada formant unes toies d’un a quatre metres de llarg i un gruix de 15 a 30 cms. La falla té un pal interior, anomenat ànima, fet d’avellaner, ginebre, pi o boix. L’herba es recull per Sant Martí i es deixa assecar. Es lliga amb cordills. Pot tenir entre 1,5 i 3 metres.

Per saber-ne més :

Pedrals, X. (2007). Ancestral, màgica, única. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Pedrals, X. i Escobet, M. (2017). Fia-faia. La festa de falles nadalenca. Bagà-St. Julià de Cerdanyola: Farrell

Cliquez pour agrandir l’image

Faia de Bagà

Les faies són fetes amb una herba anomenada Cephalaria leucantha, a la qual s’atribueixen certs poders purificadors i que s’ha anat a recollir al bosc una setmana abans. És similar a la de Cerdanyola, però no disposa d’una ànima o pal interior. Se solia penjar als balcons, cosa que proporcionava un halo màgic, de protecció. L’herba es recull per Sant Martí i es deixa assecar. Es lliga amb cordills. L’herba és trenada formant unes toies d’un a quatre metres de llarg i un gruix de 15 a 30 cms). Pot tenir entre 1,5 i 3 metres.

Per saber-ne més :

Pedrals, X. (2007). Ancestral, màgica, única. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Pedrals, X. i Escobet, M. (2017). Fia-faia. La festa de falles nadalenca. Bagà-St. Julià de Cerdanyola: Farrell

Falla d’Isil

La falla consisteix en un tronc de pi roig pelat i esberlat en forma de creu amb tascons de bedoll. Es porta un pal prim d’avellaner, que es recolza a l’altra espatlla, serveix per equilibrar el pes de la falla. La seva mida és d’entre 1,5 i 1,8 metres i té un pes considerable: d’entre 20 i 40 kgs. D’altres pobles veïns segueixen aquesta tipologia de falla, com Alós d’Isil.

Falla de València d’Àneu

Està feta d’avellaner, bedoll, cirerer o roure. Les teies de la part superior són de pi roig. Als extrems se’ls hi ha fet uns talls en forma de creu, per sobreposar diverses teies. Poden tenir entre 1,5 i 1,8 metres.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falla d’Alins

Està feta a partir d’un tronc de pi roig. Les franges horitzontals decoratives es fan amb una motoserra. A l’extrem s’hi posa un drap amb gasoil. Els qui encapçalen la filera del primer punt i tots els del segon tenen unes falles més grans i sense decoració, similars a les d’Isil.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia],  38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falleta de San Chuan de Plan

Està feta de pi. La torxa està confeccionada a partir d’una ascla de fusta de pi de menys d’1 m. En alguns casos s’hi afegeix un petit pal d’avellaner.

Per saber-ne més :

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Serrano, S.; Farré, X. (2017) Las fallas del Pirineo aragonés. Saragosssa: Prames.

Falla de Llesp

Està feta de pi negre. Els tascons són de pi negre. La falla fa 1,6 metres d’alt.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla de Vilaller

La tea de la part superior és de pi negre. Està feta a partir de tres taulons en forma de punta triangular d’uns 1,8 m., que es lliguen amb filferro. Els taulons, que avui s’obtenen per procés industrial, antigament eren fustes sobrants de l’elaboració de bigues o de llosats en mal estat. Hi ha la tradició de fer una falla de sis metres, que baixen entre quatre o cinc fallaires.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla de Gotarta

Antigament, la falla es feia amb branques de cornera procedents d’escombres velles que servien per netejar els corrals i les eres. Avui, algunes falles duen encara aquestes branques al voltant per recordar la forma original. Al seu voltant es lliguen algunes branques amb filferro.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Rantiner

És originària de Taüll, però es fa servir en altres llocs de la vall. D’un sol tronc, se’n rebaixa la part del mànec i se n’ascla la part superior amb tascons de teia i reforçada amb filferro. Cada fallaire fa el seu rantiner; és un model de falla molt personal. Els fallaires de Taüll van a tallar els pins a la zona de la presa de Cavallers. El seu tronc és molt resinós.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla de Barruera

Aquest model el fan servir, sobretot, la mainada. El preparen els pares o padrins dels petits fallaires, mentre que la majoria d’adults empren la falla ribagorçana. Es fa a partir d’un bastó d’avellaner que s’ascla en quatre parts. Té forma d’escombra.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla rantinera

És una fusió entre la falla ribagorçana i el rantiner. El mànec és un pal o totxo d’avellaner, i la part superior fusta de pi negre. Quan el rantiner té el mànec massa curt, es talla i es fusiona amb el pal. Es fa servir a la Vall de Boí i a Castanesa.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falla ribagorçana

Consta d’un seguit de teies clavades a un bastó d’avellaner. Es reforça amb voltades de filferro.
S’utilitza, concretament, a la Vall de Boí, El Pont de Suert, Senet, Casós, Bonansa, Montanui, Castanesa, Laspaúls, Aneto, Suils i Villarrué.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Halha de Comenge

Feta de til·ler, avet o bedoll. És una falla individual que es mou i fa girar al voltant de eth Har- La mena de fusta amb què es fa la falla depèn de la zona. Els tascons acostumen a estar fets d’avellaner. Al capdamunt de la falla s’hi pot incloure un ram de flors com en el cas d’eth Har. La tradició diu que, un cop cremada, se n’ha de guardar el mànec per tenir bona sort. La falla pot fer 1,5-2 metres. Aquesta falla d’ús individual s’ha perdut en molts pobles francesos, però sembla que últimament s’està recuperant.

Per saber-ne més :

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Tipus de falles per giravoltar-se

En alguns pobles, les falles estan pensades per girar-se, creant així l’efecte de boles de foc que giravolten. Les falles han de ser lleugeres per poder-se donar voltes sense gaires dificultats. L’efecte visual és extraordinari.

Falla de Saún

Els mànecs es fan amb avellaner i el combustible amb l’escorça del bedoll (albà), que es desprèn cada any, de forma acurada perquè l’arbre no es danyi i es regeneri. Aquest procés es realitza uns dies abans, perquè l’escorça sequi completament i cremi bé la nit de Sant Joan. Les escorces es dobleguen i mouen en una fenedura oberta al llarg a l’extrem més fi, de forma paral·lela al mànec. Es col·loquen dos filferros com a topall perquè no s’obri, un per sota i l’altre a la punta, on es fan unes fenedures, perquè el filferro no rellisqui i es restitueix per subjectar finalment les escorces.

Per saber-ne més :

Serrano, R.; Farré, X. (2017) Las fallas del Pirineo aragonés. Saragossa: Prames.

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Halha de Les

S’elabora amb escorça de cirerer i un filferro. Es fa girar al voltant d’eth Haro, i sovint es fan simulacres de lluita entre dos fallaires, que simbolitzen la purificació i la crema dels mals esperits.

Falla d’Andorra

Feta de bedoll o beç i amb el mànec de boix. Per motius de seguretat, actualment es fa servir una falla feta de pasta de paper i xarxa metàl·lica. Les falles es fan amb fulles de paper que se’ls dona una forma com si fos escorça, s’enfilen per una cadena i embolcallades amb una malla de galliner. Des del 2005 es fa també la Falla de les Llums, les falles infantils, amb unes boles de llum que també es fan giravoltar.
Roig, Al. (2017) Roda el foc. 30 anys de falles a Andorra la Vella. Lleida: Pagès editors.

Tipus d’haros, brandons i falles majors

Als pobles occitans la festa gira al voltant d’un tronc que és cremat al centre del poble o als voltants. Anomenat brandon en francès, har o halhar en occità, haro a Les (Val d’Aran)m i taro a Arties (Val d’Aran), el tronc és preparat acuradament per poder ser cremat. En alguns pobles catalans es planta una falla major al centre del poble, que és encesa amb les torxes que han portat els fallaires.

Eth Haro / Eth Taro

A Les a la Val d’Aran eth Haro es prepara la segona setmana de maig (shasclada deth Haro), es planta per Sant Pere (29 de juny) i no es crema fins l’any següent. En una processó encapçalada per les darreres parelles de casats del poble el tronc es planta a la plaça, coronant-lo amb ofrenes de flors (una corona, un ram i una creu), símbols de fecunditat i fertilitat.
A Arties se’n diu taro i s’arrossega per tot el poble. Durant el recorregut, els fallaires salten repetidament per damunt de les flames.

Per saber-ne més :

Menetrier, B. (2017). “Les Fêtes du Solstice d’Été en Aran et Cominges”, Revue de Comminges et des Pyrénées Centrales, nº133, 357-369.

Montoya, Jép de (2017). “Rites e mites ancestraus”, Tèrra Aranesa, nº14, 107-114.

Brandó / Har o Halhar

Fet d’avet o faig i de vegades de roure, freixe, castanyer, til·ler i pi roig.En alguns pobles s’acostuma a cobrir de palla. Pot fer entre 6 i 10 metres. Una vegada tallat, és polit, s’hi insereixin unes cunyes i finalment és quillat. Un cop plantat al mig del poble, s’insereix palla en els buits, així com un ram a la part superior.

Per saber-ne més :

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragossa: Frames.

Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla major d’Alins

També en diuen falla grossa.  Es prepara a l’era de Sabater, ubicada al costat de la plaça, i es planta en un barril metàl·lic ple d’arena.
Fa entre 6 i 7 metres d’alçària. A Llesp elaboren una falla major molt similar.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falla major d’Isil

Es prepara al voltant de l’1 de maig, juntament amb les falles individuals. S’hi fan quatre talls laterals amb motoserra i s’hi introdueixen grans tascons de fusta de bedoll. Té uns 10 metres d’alçària. A Vilaller i Senet també s’hi planta un arbre sense escorça ni branques, o solament amb les de la part superior, però no s’ascla amb tascons.

Per saber-ne més :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires”. Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 38, p. 162-73.

Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.