Fallas, haros y brandons

~ 4 ~

arrow left

volver

Fallas, haros y brandons

arrow right

continuar

Hay muchos tipos de fallas, haros y brandons. Los modelos también han ido variando a lo largo del tiempo en función de los materiales utilizados y de la transmisión de los conocimientos técnicos para su confección artesanal. Veamos algunos ejemplos.

Tipos de fallas individuales que se cargan

Cada pueblo tiene particularidades en el proceso de elaboración de las fallas, en cuanto a su forma, su tamaño y los materiales utilizados. Incluso, en una misma bajada pueden encontrarse diferentes tipos de fallas.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles des Pyrénées. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Farré Sahún, X.; Ricart, S. (2016). Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.

Faia de Sant Julià de Cerdanyola

La faia se hace con una hierba llamada Cephalaria leucantha, a la que se atribuyen ciertos poderes purificadores y que se ha ido a recoger al bosque una semana antes. La hierba es trenzada formando unas varas de uno a cuatro metros de largo y un grosor de 15 a 30 cm. La faia tiene un palo interior, llamado “alma”, hecho de avellano, enebro, pino o boj. La hierba se recoge para la época de la fiesta de San Martín y se deja secar. Se amarra con cordeles. Puede tener entre 1,5 y 3 m.

Para saber más :

Pedrals, X. (2007). Ancestral, màgica, única (Ancestral, magique, unique). Barcelone: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Pedrals, X. i Escobet, M. (2017). Fia-faia. La festa de falles nadalenca (La fête des falles de Noël). Bagà-St. Julià de Cerdanyola: Farrell.

Cliquez pour agrandir l’image

Faia de Bagà

La faia se fabrica con una hierba llamada Cephalaria leucantha, a la que se atribuyen ciertos poderes purificadores, y que se ha ido a recoger al bosque una semana antes. Es similar a la de Sant Julià de Cerdanyola, pero no dispone de un “alma” o palo interior. Se solía colgar en los balcones, lo que proporcionaba un halo mágico, de protección. La hierba se recoge para la época de la fiesta de San Martín y se deja secar. Se amarra con cordeles. La hierba es trenzada formando unas varas de uno a cuatro metros de largo y un grosor de 15 a 30 cm. Puede tener entre 1,5 y 3 m.

Para saber más :

Pedrals, X. (2007). Ancestral, màgica, única (Ancestral, magique, unique). Barcelone: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Pedrals, X. i Escobet, M. (2017). Fia-faia. La festa de falles nadalenca (La fête des falles de Noël). Bagà-St. Julià de Cerdanyola: Farrell.

Falla de Isil

La falla consiste en un tronco de pino silvestre pelado y abovedado en forma de cruz con cuñas de abedul. Quien la carga, lleva un palo delgado de avellano, que se apoya en el otro hombro y que sirve para equilibrar el peso de la falla. Su tamaño es de entre 1,5 y 1,8 m. y tiene un peso considerable: de entre 20 y 40 kg. Otros pueblos vecinos siguen esta tipología de falla, como Alós d’Isil.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées) L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falla de València d’Àneu

Está hecha de avellano, abedul, cerezo o roble. Las teas de la parte superior son de pino silvestre. A los extremos se les ha hecho unos cortes en forma de cruz, para sobreponer varias teas. Pueden tener entre 1,5 y 1,8 metros.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalogne (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falla de Alins

Está hecha a partir de un tronco de pino silvestre. Las franjas horizontales decorativas se hacen con una motosierra. En el extremo se pone un paño con gasóleo. Quienes encabezan la hilera del primer punto y todos los del segundo tienen unas fallas más grandes y sin decoración, similares a las de Isil.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalogne (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falleta de San Chuan de Plan

Está hecha de pino. La antorcha está confeccionada a partir de una astilla de madera de pino de menos de 1 m. En algunos casos se añade un pequeño palo de avellano.

Para saber más :

Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Serrano, S.; Farré, X. (2017) Las fallas del Pirineo aragonés (Les falles dans les Pyrénées aragonaises). Saragosssa: Prames

Falla de Llesp

Está hecha de pino negro. Las cuñas son de pino negro. La falla mide 1,6 m. de alto.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalogne (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla de Vilaller

La tea de la parte superior es de pino negro. Está hecha a partir de tres tablones en forma de punta triangular de unos 1,8 m., que se unen con alambre. Los tablones, que hoy se obtienen por proceso industrial, antiguamente eran maderas sobrantes de la elaboración de vigas o de losados en mal estado. Existe la tradición de hacer una falla de seis metros, que bajan entre cuatro o cinco fallaires.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames
Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla de Gotarta

Antiguamente, la falla se hacía con ramas de cornera procedentes de escobas viejas que servían para limpiar los corrales y las eras. Hoy, algunas fallas llevan todavía estas ramas alrededor para recordar la forma original.  Las ramas se unen con alambre.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Rantiner

Es originaria de Taüll, pero se utiliza en otros lugares del valle. De un solo tronco, se rebaja la parte del mango y se astilla la parte superior con cuña de tea y se refuerza con alambre. Cada fallaire hace su rantiner; es un modelo de falla muy personal. Los fallaires de Taüll van a cortar los pinos en la zona de la presa de Cavallers. Su tronco es muy resinoso.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O. ; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S. ; Farré, X. (2016). Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse : Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla de Barruera

Este modelo suelen usarlo los infantes. Lo preparan los padres o padrinos de los pequeños fallaires, mientras que la mayoría de los adultos emplean la falla ribagorzana. Se hace a partir de un bastón de avellano que se astilla en cuatro partes. Tiene forma de escoba.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S.; Farré, X. (2016). Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla rantinera

Es una fusión entre la falla ribagorzana y el rantiner. El mango es un palo de avellano y la parte superior es de madera de pino negro. Cuando el rantiner tiene el mango demasiado corto, se corta y se fusiona con el palo. Se utiliza en Vall de Boí y en Castanesa.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falla ribagorzana

Consta de una serie de teas clavadas en un bastón de avellano. Se refuerza con bóvedas de alambre.
Se utiliza, concretamente, en Vall de Boí, El Pont de Suert, Senet, Casós, Bonansa, Montanui, Castanesa, Laspaúls, Aneto, Suils y Villarrué.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S., Farré, X. (2016). Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Halha de Comminges

Hecha de tilo, abeto o abedul. Es una falla individual que se mueve y hace girar alrededor de eth har- El tipo de madera con que se confecciona depende de la zona. Las cuñas acostumbran a estar hechas de avellano. En lo alto de la falla se puede incluir un ramo de flores como en el caso de eth har. La tradición dice que, una vez quemada, se debe guardar el mango para tener buena suerte. La falla puede alcanzar entre 1,5 y 2 metros. Esta falla de uso individual se ha perdido en muchos pueblos franceses, pero parece que últimamente se está recuperando.

Para saber más :

Ricart, S., Farré, X. (2016). Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse : Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. (Feu au phare. La fête des falles dans les Pyrénées). Taüll: Alpinart.

Tipos de fallas para hacer girar

En algunos pueblos, las fallas están pensadas para girarse, creando así el efecto de bolas de fuego que giran. Las fallas deben ser ligeras para poder darlas vuelta sin muchas dificultades. El efecto visual es extraordinario.

Falla de Saún

Los mangos de esta falla se hacen con avellano y el combustible con la corteza del abedul (blanco), que se desprende cada año, de forma cuidadosa para que el árbol no se dañe y se regenere. Este proceso se realiza unos días antes, para que la corteza seque completamente y queme bien la noche de San Juan. Las cortezas se doblan y mueven en una hendidura abierta, a lo largo al extremo más fino, de forma paralela al mango. Se colocan dos alambres como tope para que no se abra, uno por debajo y el otro en la punta, donde se hacen unas hendiduras, para que el alambre no resbale y se restituya para sujetar finalmente las cortezas.

Para saber más :

Serrano, R.; Farré, X. (2017). Las fallas del Pirineo aragonés (Les falles dans les Pyrénées aragonaises). Saragosse: Prames.
Ricart, S., Farré, X. (2016). Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse : Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Halha de Les

Se elabora con corteza de cerezo y un alambre. Se hace girar alrededor de eth haro y, a menudo, se hacen simulacros de lucha entre dos fallaires, que simbolizan la purificación y la quema de los malos espíritus.

Falla de Andorra

Hecha de abedul o beç y con el mango de boj. Por motivos de seguridad, actualmente se utiliza una falla hecha de pasta de papel y red metálica. Las fallas se hacen con hojas de papel a las que se les da una forma como si fueran corteza, se enfilan por una cadena y se envuelven con una malla de gallinero. Desde el año 2005 se hacen también las “Falla de las Luces”, unas fallas infantiles con unas bolas de luz que también se hacen girar.

Para saber más :

Roig, Al. (2017). Roda el foc. 30 anys de falles a Andorre la Vella (30 ans de Falles à Andorre-la-Vieille). Lleida : Pagès editors.

Tipos de haros, brandons y fallas mayores

En los pueblos occitanos la fiesta gira alrededor de un tronco que es quemado en el centro del pueblo o en los alrededores. Llamado brandon en francés, har o halhar en occitano, haro en Les (Val d’Aran) y taro en Arties (Val d’Aran), el tronco es preparado cuidadosamente para poder ser quemado. En algunos pueblos catalanes se planta una falla mayor en el centro del pueblo, que es encendida con las antorchas que lleva la comitiva fallaire.

Eth Haro / Eth Taro

En Les, Val d’Aran, eth haro se prepara la segunda semana de mayo (shasclada deth Haro), se planta por la época de la fiesta de San Pedro (29 de junio) y no se quema hasta el año siguiente. En una procesión encabezada por las últimas parejas de casados del pueblo, el tronco se planta en la plaza, coronándolo con ofrendas de flores (una corona, un ramo y una cruz), símbolos de fecundidad y fertilidad.
En Arties se le llama taro y se arrastra por todo el pueblo. Durante el recorrido, los y las fallaires saltan repetidamente por encima de las llamas.

Para saber más :

Menetrier, B. (2017). “Les Fêtes du Solstice d’Été en Aran et Cominges”, Revue de Comminges et des Pyrénées Centrales, nº133, 357-369.
Montoya, Jép de (2017). “Rites e mites ancestraus” (Rites et mythes ancestraux), Tèrra Aranesa, nº14, 107-114.

Brando / Har o Halhar

Hecho de abeto o haya y, a veces, de roble, fresno, castaño, tilo y pino silvestre. En algunos pueblos se acostumbra a cubrir de paja. Puede alcanzar entre 6 y 10 metros. Una vez cortado, es pulido, se inserten unas cuñas y finalmente es quillado. Una vez plantado en medio del pueblo, se inserta paja en los huecos, así como un ramo en la parte superior.

Para saber más :

 Ricart, S., Farré, X. (2016). Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.

Falla mayor de Alins

Conocida también como “falla grande”. Se prepara en la era de Sabater, ubicada junto a la plaza, y se planta en un barril metálico lleno de arena.
Mide entre 6 y 7 metros de altura. En Llesp elaboran una falla mayor muy similar.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Falla mayor de Isil

Se prepara alrededor del 1 de mayo, junto con las fallas individuales. Se realizan cuatro cortes laterales con motosierra y se introducen grandes cuñas de madera de abedul. Tiene unos 10 metros de altura. En Vilaller y Senet también se planta un árbol sin corteza ni ramas o solamente con las de la parte superior, pero no se astilla con cuñas.

Para saber más :

Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en línia], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.

Pas de copie de contenu . . .