Més pobles que celebren les festes

~ 13 ~

arrow left

anterior

Més pobles que celebren les festes del foc dels Pirineus

arrow right

següent

Tot i que les festes del foc estan inscrites en la llista de la UNESCO en 63 pobles, en realitat n’hi ha molts més que ho celebren. En alguns casos perquè no van ser inscrits per motius diferents (sobre tot a la banda occitana), i en d’altres perquè s’han celebrat des de fa poc, la llista de poblacions on es celebren la festa és molt més llarga. Cada any, a més, hi ha noves poblacions que la celebren. En aquest espai del museu virtual, deixem constància d’algunes festes més que no són al mapa interactiu, però que podran anar afegint-se a mesura que el nostre inventari de les festes vagi avançant. T’animen també a aportar-nos informació a través del formulari adjunt. El Museu es va fent amb la participació de tothom, especialment de les petites poblacions que us esforceu en la celebració de les festes del foc.

Falles a Durro, 2015. Fotografia: Rafael-López-Monné (Ajuntament de la Vall de Boí)

Pobles que celebren la festa del foc a Occitània

Trenta-dos pobles francesos han estat inclosos en el dossier que va nomenar la UNESCO, però, en realitat, més de 90 pobles celebren el Brandó de Sant Joan, principalment a la Varosa i Comenge. Aquestes celebracions dels brandons preexistien a la inscripció de les Festes del Foc a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2015. No es tracta, doncs, de noves celebracions de la festa, sinó que aquests pobles no varen estar implicats en el dossier de la candidatura.

Aquí teniu una llista (no exhaustiva) d’aquests pobles amb el nom en francès i occità (Font: CIRDOC). La inclusió en aquesta llista no té més implicacions que la de crear un inventari de llocs on se celebren les festes, sense valorar les seves característiques.

Varossa (Alts Pirineus)

  • Anla (Anlar)
  • Antichan (Antishan de Varossa)
  • Aveux (Avèus)
  • Bertren (Bertren)
  • Bramevaque (Brauvaca)
  • Cazarilh (Casarilh)
  • Créchets (Creishèths)
  • Esbareich (Esbarèish)
  • Ferrère (Harrèra)
  • Gembrie (Gembria)
  • Izaourt (Isaort)
  • Loures-Barousse (Loras de Varossa)
  • Mauléon-Barousse (Maulion de Varossa)
  • Nistos (Nistòs)
  • Ourde (Orda)
  • Sacoué (Sàcoe)
  • Sainte-Marie (Senta Maria de Varossa)
  • Saléchan (Saleishan)
  • Samuran (Samuran)
  • Sarp (Sarp)
  • Siradan (Siradan)
  • Sost (Sòst)
  • Troubat (Trobat)

Bigorra (Alts Pirineus)

  • Bagnères-de-Bigorre (Banheras de Bigòrra),
  • Cauterets (Cautarés)

Comenge (Alta Garona)

  • Antichan-de-Frontignes (Antishan de Frontinhas),
  • Ardiège (Ardièja),
  • Arguenos (Arguenòs),
  • Argut-Dessous (Argut),
  • Arlos (Arlòs),
  • Artigue (Artiga),
  • Aspet (Aspèth),
  • Aventignan (Aventinhan),
  • Bagiry (Bagiri),
  • Bagnères-de-Luchon (Banhèras de Lushon)
  • Barbazan (Barbasan),
  • Benque-Dessus-Dessou (Benque),
  • Bezins-Garraux (Vedins e Garraus),
  • Binos (Binòs),
  • Bourg-d’Oueil (Borg de Guelh),
  • Boutx (Bots),
  • Cabanac-Cazaux (Cabanac e Casaus),
  • Castillon-de-Larboust (Castilhon de Larbost),
  • Caubous (Caubós), Cazarilh-Laspènes (Casarilh),
  • Cazaunous (Casaunaus),
  • Chaum (Shaum),
  • Cier-de-Luchon (Cièr de Luishon),
  • Cierp-Gaud (Cièrp e Gaud),
  • Cirès (Cirés),
  • Encausse-les-Thermes (Encausse),
  • Esténos (Estenòs),
  • Fos (Hòs),
  • Fougaron (Hogaron),
  • Fronsac (Fronsac),
  • Frontignan-de-Comminges (Frontinhan de Comenge),
  • Garin (Garin),
  • Gouaux-de-Luchon (Guaus),
  • Gourdan-Polignan (Gordan e Polinhan),
  • Guran (Guran),
  • Huos (Uòs),
  • Izaut-de-l’Hôtel (Aisaut),
  • Juzet-d’Izaut (Jusèth d’Aisaut),
  • Juzet-de-Luchon (Judèth de Luishon)
  • Labarthe-Rivière (Era Barta d’Arribèra),
  • Labroquère (Era Broquèra),
  • Lombrès (Lombrés),
  • Lourde (Lorda),
  • Luscan (Luscan),
  • Malvezie (Malavedia),
  • Marignac (Marinhac),
  • Mayrègne (Mairenha)
  • Milhas (Milhars),
  • Moncaup (Montcauv),
  • Montauban-de-Luchon (Montauban de Luishon)
  • Moustajon (Mostajon)
  • Ôo (Òu)
  • Ponlat-Taillebourg (Pontlat e Talhaborg),
  • Régades (Regadas),
  • Saccourvielle (Sacorvièla),
  • Saint-Aventin (Sent Avantin)
  • Saint-Bertrand-de-Comminges (Sent Bertran de Comenge),
  • Saint-Mamet (Sent Mamet)
  • Saint-Martory (Sent Martòri),
  • Saint-Paul-d’Oueil (Sent Pau d’Oelh),
  • Saint-Pé-d’Ardet (Sent Pè d’Ardet),
  • Salles-et-Pratviel (Salas e Pratvielh)
  • Sauveterre-de-Comminges (Sauvatèrra de Comenge),
  • Seilhan (Selhan),
  • Sengouagnet (Senguanhet),
  • Valcabrère (Vathcrabèra),
  • Valentine (Valentina)
Eth-Har-a-Montauban-de-Luishon. Fotografia: Manel Carrera

Eth-Har-a-Montauban-de-Luishon. Fotografia: Manel Carrera

Pobles que celebren la festa del foc a Catalunya

A Catalunya, la majoria dels pobles que celebren la festa es van inscriure en el dossier de la UNESCO. Tanmateix, posteriorment alguns pobles van començar-les a celebrar posteriorment. Actualment tenim constància de la seva celebració en 25 pobles (17 inscrits a la Llista de la UNESCO). Aquí teniu una llista d’aquests pobles amb el nom en català (Font: Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus, Universitat de Lleida). La inclusió en aquesta llista no té més implicacions que la de crear un inventari de llocs on se celebren les festes, sense valorar les seves característiques:

Alt Urgell

  • Alàs

Alta Ribagorça

  • El Pont de Suert
  • Casós
  • Llesp
  • Barruera
  • Taüll
  • Boí
  • Erill la Vall
  • Durro
  • Vilaller
  • Senet
  • Gotarta

Berguedà

  • Bagà
  • Sant Julià de Cerdanyola

Pallars Sobirà

  • Alós d’Isil
  • Alins
  • Isil
  • València d’Àneu
  • Sort
  • Espot
  • La Guingueta d’Àneu

Pallars Jussà

  • La Pobla de Segur

Val d’Aran

  • Les
  • Artíes
  • Bausen

Fia Fai, Bagà, 2021. Fotografia: Xavier Roigé

Pobles que celebren la festa del foc a l’Aragó

A l’Aragó tenim constància de la seva celebració en 9 poblacions (totes inscrites a la Llista de la UNESCO). Denominacions en castellà, català i aragonès.

Ribagorça

  • Montanui (cast. Montanuy, arag. Montanui)
  • Aneto
  • Castanesa
  • Bonansa
  • Les Paüls o Laspaúls (cast. Las Paúles, arag. Las Pauls)
  • Villarrué
  • Suils (cat. Suïls, arag. Suils)
  • Saún (cast. Sahún)

Sobrab

San Chuan de Plan (cast. San Juan de Plan)

Falles a Sahún, Aragó. Fotografia: Ajuntament de Sahún

Pobles que celebren la festa del foc a Andorra

A Andorra, els col·lectius fallaires van crear el 2017 la Taula nacional de falles de les Valls d’Andorra amb l’objectiu de convertir-se en l’eina per salvaguardar i divulgar la festa de les falles. La Taula estableix estratègies de treball conjuntes amb el Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra per dur a terme projectes de transmissió i garantir-ne la seva continuïtat… D’aquesta manera, la festa s’ha estès a totes les parròquies del Principat.

Segons el Govern d’Andorra, actualment se celebren les falles a set poblacions (3 inscrites a la llista de la UNESCO):

  • Andorra la Vella
  • Sant Julià de Lòria
  • Escaldes-Engordany
  • Encamp
  • Ordino
  • La Massana
  • Canillo

. Falles a Andorra la Vella. Fotogafia: Fallaires d’Andorra