La preparació de la festa - Prometheus.Museum

següent

Les festes del foc als Pirineus es celebren majoritàriament coincidint amb el solstici d’estiu, marcant el ritme de la natura i de la producció agroramadera. Però la preparació de la festa comença ja unes setmanes o mesos abans, sovint just quan comença la primavera.

Llavors es preparen les falles i els brandons, que primer han d’anar a tallar-se al bosc. Cal també organitzar-se: l’organització de la festa corre a càrrec en alguns casos d’associacions específiques de fallaires, mentre que en d’altres pobles és la Comissió de festes o el mateix Ajuntament qui les organitza.

La festa del foc i el ritme de la natura

Des dels seus orígens, la celebració de festes del foc als Pirineus han estat relacionades amb el medi natural. El solstici marcava el calendari de les feines pastorals alhora que representava la renovació d’un cicle en la vida de les societats de muntanya. Pels voltants de Sant Joan el bestiar és portat a les pastures d’alta muntanya.

Els materials

Les Festes del Solstici d’Estiu als Pirineus utilitzen diferents tipus de materials. Cada poble empra diferents espècies de vegetació́, en funció́ de la tradició i els boscs que l’envolten. La varietat d’elements naturals emprats és una mostra de la biodiversitat dels Pirineus. A Isil, a Catalunya, les falles solen estar fetes de pi negre; en d’altres llocs, al Pont de Suert, on hi ha menys bosc i, les torxes solen preparar-se a partir de trossos de boix sec. A Occitània, molt sovint, l’elecció de l’arbre per al brandó depèn dels especialistes, l’Oficina Forestal Nacional (ONF) o els agricultors. L’arbre emprat també varia segons l’altitud i el seu entorn natural: pot ser un roure, una fageda, un pi o un avet.

Les plantes que donen o han donat la matèria primera a les festes del foc són les següents:

Pi roig (Pinus sylvestris)
Pi negre (Pinus uncinata)
Avet (Abies alba)
Avellaner (Corylus avellana)
Pollancre, Clop, Xop (Populus nigra)
Trèmol (Populus tremula)
Boix (Buxus sempervirens)
Roure (Querqus sp)

Bedoll,Beç (Betula pendula)
Cirerer (Prunus avium)
Sèguel (Secale cereale)
Faia / cefalària (Cephalaria leucantha)
Cornera (Cotoneaster tomentosa)
Faig (Fagus sylvatica)
Ginebre (Juniperus communis)

La preparació de l’haro a la Val d’Aran

El primer dels grans actes dera Hèsta deth huec (festa del foc) de Les, és la Shasclada deth haro, que té lloc al mes de maig. El tronc es va a cercar al bosc i a mig matí comença la baishada del tronc fins al poble. Es tracta d’un tronc de fusta d’avet de 10 a 12 metres i l’entren en braços a la plaça de la localitat, precisament batejada el nom de Plaça deth Haro. Al seu pas pel pont del riu Garona, la comitiva realitza algunes parades i els establiments que es troben en el trajecte ofereixen als portadors vi dolç i pastes de l’Aran. Després d’un dinar popular al migdia, comença la Shasclada. Aquesta consisteix en obrir el tronc a cop de pica per clavar-li els cunys que permetran que l’aire l’assequi i sigui de millor cremar.

A la mateixa plaça estaran disposats els cavallets per preparar el tronc i obrir-lo, amb falques clavades a cop de mallo. L’haro serà plantat a la Plaça cinc dies després de la crema de l’haro de l’any passat, per Sant Pere, amb la quilha del nou Haro. També amb una processó encapçalada per les darreres parelles de casats del poble, es corona el nou Haro amb ofrenes de flors (una corona, un ram i una creu ) símbol també de fecunditat i fertilitat. El grup de danses i folklore Es Corbilhèrs de Les hi posen la música.

També el segon cap de setmana de maig Arties celebra també la quilha del taro. El diumenge al matí una expedició d’aquest poble talla el tronc i el porta a la plaça per preparar-lo per a la seva crema durant la nit de Sant Joan.

La preparació de les falles a Isil

Les falles acostumen a preparar-se al maig. A Isil, la majoria dels que les construixen són veïns o veïnes del poble o propietaris de segones residències. Els qui preparen les falles marxen de bon matí cap el bosc de Benabé, seleccionant els pins adequats per elaborar-les. Els pins es trien a trossos de la mesura de les falles (150-180 cms), netejant-los i escorçant-los. El costat més estret de cada falla és asclat. Després d’esmorzar, es continua el procés de preparació de les falles, que són transportades a les bordes de Lapre, des d’on partiran els fallaires la nit de Sant Joan.
Aquell mateix dia també s’elabora la falla major que serà plantada a la plaça de l’església i que té més de 10 m. Les celebracions segueixen aquell mateix dia amb un dinar popular, seguit a la tarda de la plantada de la falla major.

La preparació dels brandons a Banhères de Luishon

Els brandons a la banda occitana es preparen també a l’abril o al maig, com a inici de les festes. A Banhères de Luishon, els brandons estan formats per un avet de 10 a 12 m. d’alçada i de 50 a 60 cms. de circumferència, proporcionat per l’Oficina Nacional Forestal. Una vegada tallat, l’arbre és portat a l’esplanada de les Thermes Chambert. La preparació del brandó és un moment molt especial de la festa, que atreu l’interès de molts visitants per veure les tècniques ancestrals de preparació. El brandó, per poder ser cremat, ha d’estar ben sec, pel que cal preparar-ho de manera que el seu procés de assecatge es faci més ràpid. El tronc es divideix en part de la seva longitud amb l’ajuda de cantonades de ferro. El tronc es lliga utilitzant cercles de ferro en la seva circumferència per evitar l’esclat. El brandó s’eleva i es planta verticalment. Les ranures polides prèviament s’omplen amb estelles de fusta i palla, el que farà que el brandó sigui especialment combustible.

següent