El descens de les falles

El faro (faro, far, Haro, taro) és un mot que ve del grec pharos, el mot propi de la illa de Pharos. Probablement, el mot va ser aplicat també a les fogueres de senyals amb propòsits bèl·lics i defensius, però també té connotacions religioses i rituals. Tindria també una utilitat pràctica, com a punts de referència lumínica.

Els faros s’ubiquen de vegades en ermites o capelles i llavors reben la denominació d’aquest lloc (com a l’ermita de Sant Quirc a Durro o l’ermita de Sant Aventí a Bonansa). Els llocs d’ubicació dels faros han anat variant al llarg de la història, i en general s’han anat aproximant al propi poble per fer el trajecte de baixada més curt. Amb tot, en alguns pobles l’alçada del faro és considerable: a Boí a 1.460 m., a Taüll a 1.760 m. o a Isil a 1.530 m.

Més enllà de la seva ubicació, els faros tenen un valor simbòlic important: és el punt des d’on -quan es fa fosc- el foc és encès i des d’allà serà portat al poble. Generalment allà els fallaires i les fallaires fan un sopar just abans d’encendre el foc, moment ritual que implica la renovació de la flama que serà portada de nou al poble pels portadors.

En funció de la llunyania del faro, els i les fallaires pugen al faro abans de sopar -per sopar conjuntament a dalt el faro- o després de sopar amb la resta dels veïns (com a Aneto). Els itineraris són molt diferents: des d’un pocs minuts fins a itineraris més llunyans, que fins i tot necessiten la combinació de 4×4 i un trajecte a peu (com a Isil).

Un dels moments culminants de la festa és el descens. Les falles s’encenen en fer-se fosc i a partir del faro. És un moment màgic: de seguida les falles dels participants donen llum a la foscor, i comencen el descens en ordre. Els itineraris són més o menys llargs: entre pocs minuts i fins a tres quarts d’hora depenent de la ubicació del faro i de si hi ha bons camins o es baixa directament a través del pendent.

De lluny, la gent del poble -i fins i tot des d’altres pobles- poden veure una impressionant escena visual: les torxes baixant ordenadament des de la muntanya, en forma de serp que segueix dels camins.
L’emoció és present en el descens, amb la barreja de l’esforç físic pel descens, el pes de les falles, el fum i el soroll de les guspires de les falles. És freqüent que els participants parteixin de diferents llocs segons les edats: els infants sovint parteixen de punts a prop del poble i acostumen a ser els primers en arribar, seguits dels mitjans i finalment els adults.