Era baishada deras halhas

~ 6 ~

arrow left

tornar

Era baishada deras halhas

arrow right

contunhar

En eths vilatges en eths quaus se hè era baishada deras halhas (en Catalonha e Aragon) eths halhaires, après aver botat eth huec ath haro, que començan era baishada quan ja ei de net. Eras halhas que’s pòrtan cap ath vilatge, en tot formar ua longa fila de huec visibla dempús eth vilatge, a on eth monde las arreceben dab jòia, musica e aplaudiments. Generalament, qu’entran prumèr eths halhaires petitis, qu’an hèt un percors mès cort, e s’i a divèrsis gropes d’atges, eths gojats que venguen après. Eths halhaires adultes qu’entran en vilatge a pè o en tot córrer e que dan abitualament mès d’un torn peth vilatge. Soent, en arribar, qu’ahlaman eras halhas deths que non les an acompanhadis dinc ath haro.

Aqueth percors peth vilatge, dab ua intensitat e emocion deras hòrtas, que s’acaba quan eras halhas se getan per tèrra, ja sia ena plaça, en un camp ara sortida deth vilatge, o qu’alugan era halha major. Eth huec qu’a baishat dera montanha e eths halhaires, coma ua espècia de trasmeteires deth huec, que l’an restituït ara comunautat. Era net que contunha dab danças e bals dinc ath cap dera net.

Eths faros (haros)

Eth haro (taro, faro, far) qu’ei un mot que ven deth grèc pharos, eth madeish mot dera isla de Pharos. Eth mot qu’estèc probablament aplicat tanben aras halhas de senhau dab intencions bellicosas e defensivas, mès qu’a tanben connotacions religiosas e ritualas. Qu’auria tanben ua utilitat practica, coma punts de referéncia luminós.

Eths haros que’s plaçan a còps en ermitas o capèras e qu’arreceben alavetz era denominacion d’aqueste lòc (coma era ermita de Sent Quirc a Durro o era ermita de Sent Aventin a Bonansa).

Eths emplaçaments deths haros qu’an variat ath long dera istòria, e en generau que s’an apressat deth vilatge entà hèr eth camin de baishada mès cort. Totun, en mès d’un vilatge, era altitud deth haro qu’ei considerabla : a Boí a 1 460 m, a Taüll a 1 760 m o encara a Isil a 1 530 m.

Ath delà deth sòn emplaçament, eths haros qu’an ua valor simbolica importanta : a net cajuda, qu’ei eth punt dempús d’a on eth huec ei alugat e dempús deth quau serà portat en vilatge. Generalament eths halhaires e eras halhairas que hèn un sopar aquiu juste abans d’alugar eth huec, moment rituau qu’implica era arrenavida dera es⋅hlama que serà tornada portar en vilatge peths portaires.

Eras baishadas deras halhas : eras serpentinas

Un deths moments culminants dera hèsta qu’ei era baishada. Eras halhas que s’alugan quan se hè net e dempús deth haro. Qu’ei un moment magic : de camin, eras halhas deths participaires que dan lutz ara escuror, e que començan era baishada en òrde. Eths itineraris que son mès o mens longuis : entre pòcas minutas e dinc a tres quarts d’ora en depéner deth emplaçament deth haro e de si i a bons camins o si’s baisha dirèctament peth penent.

De lonh, era gent deth vilatge – e dempús d’autis vilatges autanplan – que pòt veir ua impressionanta scèna visuala : eras halhas a baishar de faiçon ordenada dempús dera montanha, en forma de sèrp que segueish eth camin.

Era emocion qu’ei presenta ena baishada, dab era mesclanha deth esfòrç fisic entara baishada, eth pes deras halhas, eth hum e eth brut deras belugas deras halhas. Qu’ei frequent qu’eths participaires e partiscan de diferentis lòcs segon eths atges : eths mainatges que parteishen soent de punts pròchi deth vilatge e que son abitualament eths prumèrs en arribar, seguidis deths mès grans e fin finala eths adultes.

Era arribada en vilatge

Era rèsta deth vilatge demòra era arribada deths sòns « eròis » e « eroïnas », a saber deras personas que pòrtan eth huec ara comunautat. En fòrça vilatges, sustot en Ribagòrça, eras halhas que’s pòrtan en tot córrer en arribar en vilatge entre eths aplaudiments deth public que les demòra. Que dan soent diferentis torns peth vilatge en un percors fixat. En d’autis vilatges, coma Bagà, eth monde que non son pujadis en haro qu’alugan eras suas halhas dab eth huec que pòrtan eths halhaires. A Isil, eths halhaires que van dinc ath cementèri e dab era punta dera halha alugada, que hèn ua senhau dera creu en portau, coma senhau d’aumenatge aths aujòus.

En d’autis lòcs, que dan tres o sèt torns ath torn dera glèisa o dera plaça. Que i son tanben eths que viran per tot eth còr de vila abans d’acabar per lançar era halha ath halhar, que, dab era aumentacion de combustible, ven impressionant. A Arties qu’ei eth taro (haro) eth que vira per carrèra e mentre le pòrtan alugat, arrossegat dab era ajuda de còrdas, era gent que’u sauta entre eras flamas.

Hèr tornejar eras halhas alugadas

En Andòrra, a Saünc (Ribagòrça aragonesa) e a Les (Val d’Aran) eras halhas qu’an era particularitat de que’s hèn tornejar. En eth cas d’Andòrra, qu’ei de notar qu’enas originas d’aquesta celebracion eths protagonistas qu’èran eths mainatges e joenis. Mès dens eras annadas ueitanta, quan s’arrecuperèc aquesta hèsta, es decidic qu’eths mès petitis non i prenerian part pr’amor deth dangèr de manipular instruments dab huec coma eras halhas. Dab eth briu deth temps, que’s vic necessari d’incorporar eths mainatges ena hèsta, e qu’ei atau que’s pensèc ua halha navèra : era halha deths Lums, que mainatges e mainadas hèn uei tornejar, en vénguer atau fallaires de llum.

Aquestas halhas que son bòlas de lum que càmbian de color. A Andorra la Vella, era annada qu’un fallaire de llum passa a virar huec, quan atenh era majoritat entà poder cremar halhas, que’s debana eth rituau deth batisme deth huec. Que’s hè ara placeta deth Puial, abans de començar era cremada, e que consisteish en cremar ua halha tradicionala ath son deth flabiòl e deth tamborin dab era cançon Més peres que fulles… Era cremada de halhas d’Andorra la Vella non dèisha d’evoluar e de reinventà’s constantament.

En tot jogar dab eth huec

En fòrça vilatges que’s practican formas divèrsas de jogar dab eth huec, en tot bravejà’u. A Bagà, ena plaça Porxada, eths portaires que hèn càger eras brasas per tèrra e que hèn a escambiar-las-se en tot lançar-las en aire. A Arties e en bèris autis vilatges, que’s sauta per dessús eras halhas o halhars estenuts per tèrra.

Eths jòcs dab eth huec que son moments de catarsis collectiva, un huec qu’ei partatjat entre eths que l’an portat dera montanha e era gent deth vilatge que l’arrecep. Eth huec qu’ei eth nod d’union, era comunion identitària entre era vediau qu’assisteishen ara hèsta.

Eth huec, simbèu dera comunautat

Eth jòc dab eth huec qu’ei ua fòrma de contròle deth huec, eth preludi dera hèsta que contunha pendent ua bona part dera net. Coma s’estèsse un rituau de passatge, eths halhaires e eras halhairas ja s’an integrat ara comunautat. Que les an portat eth huec, simbèu dera union entre era vediau deth vilatge. Un còp controlat eth huec, era hèsta que contunha dab musica, bals e danças…

Pas de copie de contenu . . .