La crema dels haros i brandons

~ 7 ~

arrow left

anterior

La crema dels haros i brandons

arrow right

següent

En els pobles del vessant nord, a Occitània, la festa gira a l’entorn d’un gran tronc que presideix, al mig de la plaça del poble o en un descampat, la celebració de la festa en ser cremat. Les denominacions d’aquest gran tronc són diferents en les diverses llengües i dialectes: eth har, eth halhar, eth haro, eth taro, o el brandó. A alguns pobles catalans i aragonesos també es planta un tronc al poble per ser cremat quan arriben les falles, anomenat falla major o fins i tot faro. A alguns pobles aragonesos es preparen dos faros, un a la plaça del poble on arribaran i l’altre al punt d’inici del descens dels faros.

El brandó és la gran festa comunitària de totes les poblacions que el practiquen. A diferència de les falles individuals, tota la festa és col.lectiva, i a l’entorn de la crema els habitants de cada població renoven els seus lligams comunitaris i socials, reforçant la identitat del poble. A Occitània es practica en més de noranta pobles, dels quals només un terç estan inscrits al registre de la UNESCO.

El brandó a Comenge i Varossa

La característica comuna dels brandons que es fan al Comenge i a la Varossa (Occitània) es basa en unes tècniques tradicionals vinculades a un tronc d’arbre treballat: el brandó és un arbre tallat i després dividit en la seva longitud abans que s’insereixin unes cantonades de fusta, i que després és deixat per assecar-lo durant diversos mesos abans de ser encès durant la festa de Sant Joan al juny. Alguns es treballen molt, com el de Regadas (amb 800 cantonades), mentre que d’altres són més simples, amb unes ranures que es fan al bosc. El brandó és cremat per una personalitat reconeguda: es tracta principalment d’autoritats locals o religioses, un líder associatiu o un anomenat “Jean” (com a Bertren o Vedins e Garaux). L’eix de l’arbre es cremarà lentament, de forma que les flames s’escapen a través de la xemeneia formada pel tronc dividit, gràcies a l’aire que hi circula per l’interior i la seva alçada.

En l’organització de l’esdeveniment hi participen diferents persones i col·lectius: els serveis tècnics, l’Ajuntament, les comissions de festes, algunes cases específiques, les associacions locals o els voluntaris poden encarregar-se del treball de l’arbre i de l’animació de la festa. La transmissió de la forma de celebració de la festa s’ha fet a través de les generacions, dins de les famílies, tot i que les diferents associacions que organitzen aquesta festa també hi tenen molt a veure.

La festa de Banhères de Luishòn és una de les més conegudes. Només el 2013, per unes inundacions, i el 2020 i el 2021, per la COVID-19, no s’ha encès el brandó des de que hi ha registres històrics. A més, l’Ajuntament, a través dels seus Serveis Tècnics i d’Animació, hi juga un paper molt important en el suport dels costums i en la difusió i convocatòria anual de la festa.  La crema es fa, any rera any, davant dels Banys Termals a Luishòn, i també se celebra en tots els pobles del cantó. Arribats al parc termal, l’Alcalde i el mossèn, que s’han sumat a la desfilada, encenen junts el brandó, que crema ben bé durant una hora, fins que es col·lapsa i s’acaba trencant. En aquest moment, els joves corren cap a l’encara incandescent foc per tal d’agafar un petit drap i fer-lo girar en la foscor de la nit i perseguir les noies joves per intentar tacar-les amb sutge. Molta gent s’enduen un petit tros de fusta carbonitzada que porten a casa per tal de mantenir-lo perquè creuen que  porta bona sort a tota la llar per a l’any que ve …

Les festes de l’haro i el taro a la Val d’Aran

A Les, eth haro es planta per Sant Pere i resta plantat fins al Sant Joan següent. Una setmana abans, per Sant Joan, el 23 de juny, es crema l’Haro a la plaça del poble. Un cop feta la benedicció, se li cala foc i mentre les flames continuen un grup de joves fan rodolar es halhes. Aquestes són elements de gran importància a la festa i es confeccionen amb pells d’escorça de cirerer, unes sobre les altres i lligades amb un fil de ferro. Els més joves les fan girar per sobre dels seus caps com projectils de foc simbolitzant el repartiment de l’element purificador per tots els racons del poble. Un cop es halhes s’han cremat, s’inicien les danses, amb el grup local vestit amb vestits tradicionals de vistosos colors, i amb danses característiques i alegres com es Aubades, eth Tricotèr, eth Cadrilh i el Balh Plan. La nit està plena de nombrosos elements simbòlics i de creences: és també la nit de l’amor, on abans moltes parelles es prometien. La festa, d’altra banda, és molt característica de la identitat aranesa, amb les seves músiques i danses i instruments tradicionals gascons que s’han recuperat gràcies al treball del grup Es Corbilhèrs.

A Arties, la cremada pren la modalitat més freqüent a Occitània de la crema d’un taro, però amb la particularitat que una vegada se li cala el foc se l’arrossega pels carrers i places d’Arties, acompanyat de música i de la cridòria emocionada dels assistents i amb gent que salta per sobre les flames.  El recorregut s’allarga fins a altes hores de la matinada i que acaba davant de la casa de l’alcalde, on es deixa totalment carbonitzat. Es fa també un taro infantil. Segons la tradició, les cendres del Taro protegeixen, purifiquen i fertilitzen, pel que al escampar-les per tot el poble allunyen els mals esperits. La festa s’acompanya de concerts de música i danses araneses, i un gran ball popular.

https://www.ccma.cat/video/embed/5967909/