Català
Français
Occitan
Español
English
anterior
Música, balls i danses
següent
La festa del foc no es pot entendre sense la música, els balls i les danses. Mentre que en alguns pobles es ballen danses pròpies de la festa (com a Les, Luishòn, Andorra, Bagà, Sant Julià de Cerdanyola, Isil o La Pobla de Segur), en d’altres la cremada de les falles és seguida per una revetlla popular amb orquestra i ball.
L’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, a més de treballar per mantenir les danses típiques, ha tingut un paper molt destacat en la revitalització de la festa de les falles. La Fanfare Luchonnaise és l’encarregada a Banhères de Luishòn de posar música als balls que executen els grups dansaires del Luishonès. A moltes poblacions d’Occitània es demana que els músics tradicions locals interpretin músiques per fer danses en rotllana a l’entorn del foc. Quan de les faies ja només queden petites fogueres a terra, a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, tots els assistents s’ajunten en la Dansa de la Fia-faia.
A Isil, la Marxa dels Fallaires sona amb l’arribada de les falles, la mateixa melodia que després ballaran els fallaires a la plaça, seguida del ball pla, el ball de bastons i la bolangera, que són ballats per tothom. També a la Pobla de Segur reben les falles amb els acords de la tonada tradicional i després d’anar a fer l’ofrena de flors a la Verge de Ribera, tornen a la plaça, on tothom s’afegeix a ballar la sardana de la festa.
La festa continua arreu amb la música d’orquestra, que farà curta la nit de la revetlla. Amb l’eufòria d’haver acomplert el ritual del foc i de les danses tradicionals continua la celebració amb el ball i la gresca, que tenen una funció terapèutica per a la comunitat i que són una part indestriable de la celebració solsticial.
Es Corbilhèrs de Les
A Les, els membres de l’associació Es Corbilhèrs ballen a l’entorn de l’haro les danses pròpies de la Val d’Aran:
– Eth Cadrilh. És una dansa de cerimònia apropiada per les festes i celebracions importants. Data del segle passat però va ser coreografiada als anys cinquanta. Tal i com indica el seu nom, la dansa té lloc en grups de quatre que desenvolupen diferents figures, cadenes, cercles… acompanyat de la música i lletra dels cantants.
– Eth Carrilhon. És una dansa bearnesa coreografiada pels Corbilhuèrs. La lletra està composada pels Corbilhuèrs cantants.
– Eth Balh-Plan. Originària del poble de Canejan, aquesta dansa es ballava per la festa del poble. Consta d’un pas d’un ball pla i un de saltat, amb lletra tradicional i dues estrofes composades pels Corbilhuèrs.
– Era Aubada. És la dansa més tradicional de la Val d’Aran. Es va començar a dansar durant el segle XIX en tots els pobles de la zona.
– Eth Tricotèr. És una dansa de festa i gresca, ballada a Canejan el dia de Carnaval per la joventut del poble que entre cadenes, corros i voltes anaven pels carrers fent veure que tricotaven, fent i desfent diferents figures.
– Eth Barricot deth nòvi. Aquesta dansa fa referència al convit dels amics i amigues per part dels nous casats.
El grup porta dos tipus de vestuari diferent: el típic del camperol gascó i el vestuari de festa. El primer, que es fa servir a la nit de Sant Joan, consisteix en una faldilla llarga de feltre de llana, enaigües, pantalons i davantal, una brusa blanca i un corset, amb un mocador al cap i un barret de palla. Als peus porten esclops o alvarques i mitjons de llana. Els nois porten pantalons i armilla també de feltre de lana, camisa de lli, una faixa vermella i un barret al cap. Calcen també esclops o alvarques.
Es Corbilhuèrs de Les ha fet un autèntic treball de recuperació dels instruments tradicionals de la zona: acordió diatònic, cornamusa (eth bot), flauta de tres forats.
Les danses a les festes d’Isil
Tot i que les Falles han estat una festa que s’ha celebrat a Isil ininterrompudament, les danses es van deixar de fer durant molts anys. Una notícia del 10 de juliol de 1902 del diari La Veu de Catalunya constatava que s’hi ballava el Ball Pla tres dies durant la festa i el 24 al matí i el 25 a la tarda, de manera solemne. No està clara la data en què es van perdre les danses, però sembla que poc o molt encara van existir a la postguerra, i pel testimoni d’en Pere Català Roca en la seva visita l’any 1957, sabem que es conservava alguna dansa.
El 1978 Jaume Arnella i Dolors Llopart van recuperar les músiques arrel de les converses que van mantenir amb la gent gran del poble. Les danses es van reprendre a partir del 1993 gràcies a la iniciativa del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i que el festival anual del Dansàneu va portar a terme. Des d’aleshores cada 23 de juny, en rotllana i al voltant de la Falla Major, s’entonen i es ballen les danses de les Falles d’Isil.
Actualment es ballen la nit de Sant Joan quan els fallaires han deixat les falles a la foguera.
- Els músics enceten amb la Marxa dels fallaires, ballada per parelles, només pels que han baixat falles des del Faro. Ballada en parelles, sols la poden ballar les persones que han baixat falla i per poder-ho fer necessiten el bastó (normalment d’avellaner) que els ha servit per mantenir l’equilibri al llarg del descens i també per suportar i repartir millor el pes de la falla. Els músics interpreten la partitura quatre vegades. Els fallaires es situen encarats per parelles, fet una renglera que avança en sentit contra horari al voltant de la falla major.
- Segueix el Ball de Bastons, amb una melodia semblant a L’Hereu Riera, però que no és la mateixa Aquesta dansa sols la ballen els fallaires, fent grups de tres i ballant alhora. El bastó també serà imprescindible per fer aquesta segona dansa. El necessitaran per posar-lo al terra, creuant-los fent grups de tres. Els fallaires ballaran, primer voltant-los i després saltant per damunt d’ells.
- Després es dansa el Ball Pla, encapçalat pels capdansers, que marquen la pauta seguits per tot el poble en una dansa oberta a tothom, on els balladors coregen la cançó. Per fer la tercera de les danses, el “Ball Pla”, el bastó ja els hi farà nosa. La majoria de bastons seran llençats al foc. En aquesta dansa sortiran a ballar les noies del poble fent parella amb els fallaires.
- La darrera en ser interpretada és la Bolanguera, també cantada, que ballen inicialment les dones, convidant a ballar als homes a mesura que ho indica la lletra de la cançó: primer als locals, després als de la vall i finalment als forasters. Els músics van interpretant la melodia fins que els balladors surten de la plaça. No es canta la lletra. Els darrers anys, a la rotllana s’hi ha afegit moltíssima gent, fins i tot nens i nenes menuts i això dificulta que es pugui ballar bé. Es fan molts ponts i els músics no poden anar tocant la melodia fins “l’endemà”. Per tant, el capdanser, quan veu que ja s’han fet forces ponts i s’allarga massa, trenca l’ordre i s’emporta els fallaires cap a fora. Aquest moviment no sempre s’aconsegueix, però els músics sí que ho saben i per tant, quan veuen que el capdanser surt de la plaça, deixen de tocar i s’acaba el ball.
Podeu escoltar les músiques :
La Marxa dels Fallaires
El Ball de Bastons
El Ball Pla
La Bolangera
Les músiques a Luishòn
La celebració del brandó va acompanyada de diferents grups musicals de la ciutat:
-La Fanfàrria Municipal (1875). Des de la seva creació el 1875, sempre ha participat en la festa de Bahnères de Luishon, desfilant pels principals carrers de la ciutat i lluint el seu vestit tradicional acompanyat de tots els grups folklòrics dels Luchonnais.
-El Grup Folklòric Fils de Luchon, que es remunta al desembre de 1934 (ballarins i cantants). Aquest grup compta ara amb 35 membres. Per a cada actuació, els cantants van vestits amb el vestit del pastor pirinenc: jaqueta i pantalons de vellut negre, capa de llana blanca, cinturó vermell ample, mitjons de llana grans. S’inclinen sobre un pal de grèvol.
Els homes porten un petit bolero de llana vermella, pantalons negres, grans mitjons de llana sobre els quals es creua una blonda, peülles de cuir negre amb una punta pronunciada (els clops es), una blonda adorna el coll de la seva camisa blanca com per als cantants. Els ballarins porten un caputxí i un vestit de llana vermella, un corselet de vellut negre brodat amb flors de camp, les mans estan amb guants i com els ballarins porten peülles de cuir negre amb una punta pronunciada.
-La Quadrille Luchonnais, creada el 1991, que té com a objectiu reviure una pàgina gloriosa de la història local.
-La Compagnie des Guides à Cheval, creada fa més de 250 anys.
La música de la Pobla de Segur
Una vegada els fallaires i les pubilles arriben a la plaça de la Pedrera, els i les fallaires fan una foguera amb les falles. Després, fallaires, pubilles i tothom qui vol ballen la tradicional sardana de la Pobla de Segur: Als Peus del Pirineu.
L’origen d’aquesta sardana és del 1967. La Pobla de Segur va ser reconeguda com a ciutat pubilla de la Sardana.
Arran d’aquest reconeixement, les germanes Assumpció i Montserrat Rocafort i Pons van escriure i compondre, respectivament, la sardana Als peus del Pirineu, dedicada al seu poble natal. Aquesta peça s’ha convertit, amb els anys, amb insígnia dels poblatans i de les poblatanes. Actualment, la Sardana de la Pobla, com se la coneix popularment, acompanya molts dels actes festius de la localitat com la baixada de falles i es canta sempre per les caramelles. L’Orfeó Lleidatà va enregistrar el mateix any 1967, per primera vegada, la sardana Als peus del Pirineu.
La lletra és la següent (part de la sardana)
Com joia meravellosa
als peus del bell Pirineu,
somriu la nostra Pobla
somriu, mirant al cel.
Dolcissims cants la veu entona,
sembla que clamin precs damor;
ballant contents eixa sardana
deixarà a tots un gran record.
Tot celebrant eixa diada
saltironem amb il·lusió.
Tralarà larà larala.
tralarà larà larala;
tot ballant eixa sardana
la festa salegrarà.
Tralarà larà larala.
tralarà larà larala;
veniu tots a festejar-la,
i tots junts dem-nos les mà.
Podeu escoltar la música i llegir la lletra d’aquesta sardana :
Als Peus del Pirineu
La Sardana de la Pobla
La fia faia
A Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, la cançó de la fia faia és un dels elements fonamentals de la festa. A Bagà, la música comença quan s’encenen les faies i les acompanya en tota la baixada i pujada fins la plaça de l’ajuntament. A la plaça porxada es fa la dansa que es canta i es balla al voltant del foc (ball rodó).
La dansa consta de 6 frases de 8 compassos. Es dansa en rotllana a l’entorn del foc, amb les mans agafades avall i peus junts.
El text és el següent
La crida
Fia-Faia, Fia-Faia,
que nostre Senyor
ha nascut a la palla! (bis)
El ball
Fia-Faia, Fia-Faia,
que nostre Senyor
ha nascut a la palla! (bis)
Fia-Faia, Fia-Faia,
que nostre Senyor
ha nascut a la palla! (bis)
Ballem al voltant del foc, foc que ens il·lumina,
en la nit més llarga de l’any, en la nit més divina.
Foc crema foc, (bis) crema la fia-faia,
foc crema foc, (bis)
Jesús ha nascut a la palla.
Foc crema foc, (bis) crema la fia-faia,
foc crema foc, (bis)
Jesús ha nascut a la palla.
anterior
següent