Existeixen diferents tipus de falles o halhas, depenent de la tradició i dels arbres o arbusts que tenen a cada poble. A continuació, trobareu diverses tipologies. Si hi cliqueu damunt descobrireu com es fan i en quins pobles les fan servir.

Tipologies de falles o halhas

Apunts interessants

A Les es prepara la segona setmana de maig, es planta per Sant Pere (29 de juny) i no es crema fins l’any següent.
A Arties se’n diu taro i s’arrossega per tot el poble. Durant el recorregut, els fallaires salten repetidament per damunt de les flames.
Pot tenir uns 10 metres d’alçària.

Lloc : Les i Arties (Val d’Aran)
Tipus de planta : Avet o pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : S’ubica al centre de la plaça

Apunts interessants

També en diuen falla grossa. Es prepara a l’era de Sabater, ubicada al costat de la plaça, i es planta en un barril metàl·lic ple d’arena.
Fa entre 6 i 7 metres d’alçària.
A Llesp elaboren una falla major molt similar.

Lloc : Alins (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : S’ubica al centre de la plaça

Apunts interessants

En occità s’anomena har i en francès, brandon. És similar a l’haro de la Vall d’Aran o a la falla major d’Isil, però s’acostuma a cobrir de palla i es corona amb un ram de flors.
Pot fer entre 6 i 10 metres.

Lloc : Occitània (França)
Tipus de planta : Avet o faig. De vegades roure, freixe, castanyer, til·ler i pi roig
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : S’ubica al centre de la plaça o un espai especial

Apunts interessants

Es prepara al voltant de l’1 de maig, juntament amb les falles individuals. S’hi fan quatre talls laterals amb motoserra i s’hi introdueixen grans tascons de fusta de bedoll.
Té uns 10 metres d’alçària.
A Vilaller i Senet també s’hi planta un arbre sense escorça ni branques, o solament amb les de la part superior, però no s’ascla amb tascons.

Lloc : Isil (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : S’ubica al centre de la plaça

Apunts interessants

Té un pal interior, anomenat ànima, fet d’avellaner, ginebre, pi o boix. L’herba es recull per Sant Martí i es deixa assecar. Es lliga amb cordills.
Pot tenir entre 1,5 i 3 metres.

Lloc : Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
Tipus de planta : Herba faiera o cefalària
Data de celebració : 24 de desembre
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

És similar a la de Cerdanyola, però no disposa d’una ànima o pal interior. Se solia penjar als balcons, cosa que proporcionava un halo màgic, de protecció.

Lloc : Bagà (Berguedà)
Tipus de planta : Herba faiera o cefalària
Data de celebració : 24 de desembre
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

La mena de fusta amb què es fa la falla depèn de la zona. Els tascons acostumen a estar fets d’avellaner. Al capdamunt de la falla s’hi pot incloure un ram de flors com en el cas d’eth Har. La tradició diu que, un cop cremada, se n’ha de guardar el mànec per tenir bona sort.
La falla pot fer 1,5-2 metres.
Aquesta falla d’ús individual s’ha perdut en molts pobles francesos, però sembla que últimament s’està recuperant.

Lloc : Sent Bertran de Comenge (Nauta Garona)
Tipus de planta : Til·ler, avet o bedoll
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es mou i fa girar al voltant de eth Har

Apunts interessants

El pal prim d’avellaner, que es recolza a l’altra espatlla, serveix per equilibrar el pes de la falla.
Juntament amb les del Berguedà, les falles d’Isil van ser declarades Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la seva continuïtat i antiguitat.
A Alós d’Isil elaboren una falla de la mateixa tipologia.

Lloc : Isil (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Les teies de la part superior són de pi roig.
Com en altres pobles, la festa es va deixar de celebrar en algunes èpoques -per exemple, durant la Guerra Civil. Sembla que, antigament (també a Isil i Sorpe), els nois feien falles per Sant Joan i les noies, per Sant Pere.

Lloc : València d’Àneu (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Avellaner, bedoll, cirerer o roure
Data de celebració : La vetlla de Sant Pere o el dissabte més proper
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Les franges horitzontals decoratives es fan amb una motoserra. Es baixa des de dos punts: de Sant Quirc i del Botanal. Els qui encapçalen la filera del primer punt i tots els del segon tenen unes falles més grans i sense decoració, similars a les d’Isil.

Lloc : Alins (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

De la celebració en diuen la festa de la Falleta. Comença a la planeta de la Falla, a les bordes de San Mamés, i després es baixa fins al poble. L’últim tram de la baixada té forma de cursa.

Lloc : San Chuan de Plan (Sobrabe)
Tipus de planta : Pi
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

A Saún tenen un dels bedollars més importants de la Península. En temps difícils sols hi participaven els nens, tal com va succeir en altres pobles i passa actualment a Occitània.

Lloc : Saún (Ribagorza)
Tipus de planta : Bedoll
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla i es fa girar

Apunts interessants

Els tascons són de pi negre. La falla fa 1,6 metres d’alt.
Els nens van del cementiri a la falla gran de la plaça i l’encenen. És el senyal perquè els adults comencin la baixada al crit de “foc al faro!”.

Lloc : Llesp (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : Quart cap de setmana de juliol
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

La tea de la part superior és de pi negre. Els taulons, que avui s’obtenen per procés industrial, antigament eren fustes sobrants de l’elaboració de bigues o de llosats en mal estat.
Hi ha la tradició de fer una falla de sis metres, que baixen entre quatre o cinc fallaires.

Lloc : Vilaller (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Antigament, la falla es feia amb branques de cornera procedents d’escombres velles que servien per netejar els corrals i les eres. Avui, algunes falles duen encara aquestes branques al voltant per recordar la forma original.

Lloc : Gotarta (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

És originària de Taüll, però es fa servir en altres llocs de la vall. D’un sol tronc, se’n rebaixa la part del mànec i se n’ascla la part superior. Cada fallaire fa el seu rantiner; és un model de falla molt personal.
Els fallaires de Taüll van a tallar els pins a la zona de la presa de Cavallers.

Lloc : Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi negre
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Aquest model el fan servir, sobretot, la mainada. El preparen els pares o padrins dels petits fallaires. La majoria d’adults empren la falla ribagorçana.
A Barruera i als altres pobles de la vall de Boí “corren falles” en lloc de “baixar falles”.

Lloc : Barruera (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi negre
Data de celebració : Primer cap de setmana després de Sant Joan
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

És una fusió entre la falla ribagorçana i el rantiner. El mànec és un pal o totxo d’avellaner, i la part superior fusta de pi negre. Quan el rantiner té el mànec massa curt, es talla i es fusiona amb el pal.

Lloc : Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Castanesa (Ribagorza)
Tipus de planta : Pi negre
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Consta d’un seguit de teies clavades a un bastó d’avellaner. Es reforça amb voltades de filferro.
S’utilitza, concretament, a la Vall de Boí, El Pont de Suert, Senet, Casós, Bonansa, Montanui, Castanesa, Laspaúls, Aneto, Suils i Villarrué.

Lloc : Alta Ribagorça, Ribagorza i La Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Tipus de planta : Pi
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

S’elabora amb escorça de cirerer i un filferro. Es fa girar al voltant d’eth Haro, i sovint es fan simulacres de lluita entre dos fallaires, que simbolitzen la purificació i la crema dels mals esperits.
Després de la crema, es dansa a la mateixa plaça.

Lloc : Les (Val d’Aran)
Tipus de planta : Cirerer o bedoll
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es fa girar

Apunts interessants

El mànec és de boix.
Per motius de seguretat, actualment es fa servir una falla feta de pasta de paper i malla metàl·lica.
La festa es celebra a Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Encamp i Ordino.
La recuperació de les falles va tenir lloc el 1987.

Lloc : Andorra
Tipus de planta : Bedoll o beç
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es fa girar

Apunts interessants

A Les es prepara la segona setmana de maig, es planta per Sant Pere (29 de juny) i no es crema fins l’any següent.
A Arties se’n diu taro i s’arrossega per tot el poble. Durant el recorregut, els fallaires salten repetidament per damunt de les flames.
Pot tenir uns 10 metres d’alçària.

Lloc : Les i Arties (Val d’Aran)
Tipus de planta : Avet o pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : S’ubica al centre de la plaça

Apunts interessants

També en diuen falla grossa. Es prepara a l’era de Sabater, ubicada al costat de la plaça, i es planta en un barril metàl·lic ple d’arena.
Fa entre 6 i 7 metres d’alçària.
A Llesp elaboren una falla major molt similar.

Lloc : Alins (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : S’ubica al centre de la plaça

Apunts interessants

En occità s’anomena har i en francès, brandon. És similar a l’haro de la Vall d’Aran o a la falla major d’Isil, però s’acostuma a cobrir de palla i es corona amb un ram de flors.
Pot fer entre 6 i 10 metres.

Lloc : Occitània (França)
Tipus de planta : Avet o faig. De vegades roure, freixe, castanyer, til·ler i pi roig
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : S’ubica al centre de la plaça o un espai especial

Apunts interessants

Es prepara al voltant de l’1 de maig, juntament amb les falles individuals. S’hi fan quatre talls laterals amb motoserra i s’hi introdueixen grans tascons de fusta de bedoll.
Té uns 10 metres d’alçària.
A Vilaller i Senet també s’hi planta un arbre sense escorça ni branques, o solament amb les de la part superior, però no s’ascla amb tascons.

Lloc : Isil (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : S’ubica al centre de la plaça

Apunts interessants

Té un pal interior, anomenat ànima, fet d’avellaner, ginebre, pi o boix. L’herba es recull per Sant Martí i es deixa assecar. Es lliga amb cordills.
Pot tenir entre 1,5 i 3 metres.

Lloc : Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
Tipus de planta : Herba faiera o cefalària
Data de celebració : 24 de desembre
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

És similar a la de Cerdanyola, però no disposa d’una ànima o pal interior. Se solia penjar als balcons, cosa que proporcionava un halo màgic, de protecció.

Lloc : Bagà (Berguedà)
Tipus de planta : Herba faiera o cefalària
Data de celebració : 24 de desembre
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

La mena de fusta amb què es fa la falla depèn de la zona. Els tascons acostumen a estar fets d’avellaner. Al capdamunt de la falla s’hi pot incloure un ram de flors com en el cas d’eth Har. La tradició diu que, un cop cremada, se n’ha de guardar el mànec per tenir bona sort.
La falla pot fer 1,5-2 metres.
Aquesta falla d’ús individual s’ha perdut en molts pobles francesos, però sembla que últimament s’està recuperant.

Lloc : Sent Bertran de Comenge (Nauta Garona)
Tipus de planta : Til·ler, avet o bedoll
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es mou i fa girar al voltant de eth Har

Apunts interessants

El pal prim d’avellaner, que es recolza a l’altra espatlla, serveix per equilibrar el pes de la falla.
Juntament amb les del Berguedà, les falles d’Isil van ser declarades Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la seva continuïtat i antiguitat.
A Alós d’Isil elaboren una falla de la mateixa tipologia.

Lloc : Isil (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Les teies de la part superior són de pi roig.
Com en altres pobles, la festa es va deixar de celebrar en algunes èpoques -per exemple, durant la Guerra Civil. Sembla que, antigament (també a Isil i Sorpe), els nois feien falles per Sant Joan i les noies, per Sant Pere.

Lloc : València d’Àneu (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Avellaner, bedoll, cirerer o roure
Data de celebració : La vetlla de Sant Pere o el dissabte més proper
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Les franges horitzontals decoratives es fan amb una motoserra. Es baixa des de dos punts: de Sant Quirc i del Botanal. Els qui encapçalen la filera del primer punt i tots els del segon tenen unes falles més grans i sense decoració, similars a les d’Isil.

Lloc : Alins (Pallars Sobirà)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

De la celebració en diuen la festa de la Falleta. Comença a la planeta de la Falla, a les bordes de San Mamés, i després es baixa fins al poble. L’últim tram de la baixada té forma de cursa.

Lloc : San Chuan de Plan (Sobrabe)
Tipus de planta : Pi
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

A Saún tenen un dels bedollars més importants de la Península. En temps difícils sols hi participaven els nens, tal com va succeir en altres pobles i passa actualment a Occitània.

Lloc : Saún (Ribagorza)
Tipus de planta : Bedoll
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla i es fa girar

Apunts interessants

Els tascons són de pi negre. La falla fa 1,6 metres d’alt.
Els nens van del cementiri a la falla gran de la plaça i l’encenen. És el senyal perquè els adults comencin la baixada al crit de “foc al faro!”.

Lloc : Llesp (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : Quart cap de setmana de juliol
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

La tea de la part superior és de pi negre. Els taulons, que avui s’obtenen per procés industrial, antigament eren fustes sobrants de l’elaboració de bigues o de llosats en mal estat.
Hi ha la tradició de fer una falla de sis metres, que baixen entre quatre o cinc fallaires.

Lloc : Vilaller (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Antigament, la falla es feia amb branques de cornera procedents d’escombres velles que servien per netejar els corrals i les eres. Avui, algunes falles duen encara aquestes branques al voltant per recordar la forma original.

Lloc : Gotarta (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi roig
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

És originària de Taüll, però es fa servir en altres llocs de la vall. D’un sol tronc, se’n rebaixa la part del mànec i se n’ascla la part superior. Cada fallaire fa el seu rantiner; és un model de falla molt personal.
Els fallaires de Taüll van a tallar els pins a la zona de la presa de Cavallers.

Lloc : Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi negre
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Aquest model el fan servir, sobretot, la mainada. El preparen els pares o padrins dels petits fallaires. La majoria d’adults empren la falla ribagorçana.
A Barruera i als altres pobles de la vall de Boí “corren falles” en lloc de “baixar falles”.

Lloc : Barruera (Alta Ribagorça)
Tipus de planta : Pi negre
Data de celebració : Primer cap de setmana després de Sant Joan
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

És una fusió entre la falla ribagorçana i el rantiner. El mànec és un pal o totxo d’avellaner, i la part superior fusta de pi negre. Quan el rantiner té el mànec massa curt, es talla i es fusiona amb el pal.

Lloc : Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Castanesa (Ribagorza)
Tipus de planta : Pi negre
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

Consta d’un seguit de teies clavades a un bastó d’avellaner. Es reforça amb voltades de filferro.
S’utilitza, concretament, a la Vall de Boí, El Pont de Suert, Senet, Casós, Bonansa, Montanui, Castanesa, Laspaúls, Aneto, Suils i Villarrué.

Lloc : Alta Ribagorça, Ribagorza i La Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Tipus de planta : Pi
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es recolza a l’espatlla

Apunts interessants

S’elabora amb escorça de cirerer i un filferro. Es fa girar al voltant d’eth Haro, i sovint es fan simulacres de lluita entre dos fallaires, que simbolitzen la purificació i la crema dels mals esperits.
Després de la crema, es dansa a la mateixa plaça.

Lloc : Les (Val d’Aran)
Tipus de planta : Cirerer o bedoll
Data de celebració : 23 de juny
Ús : Falla individual que es fa girar

Apunts interessants

El mànec és de boix.
Per motius de seguretat, actualment es fa servir una falla feta de pasta de paper i malla metàl·lica.
La festa es celebra a Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Encamp i Ordino.
La recuperació de les falles va tenir lloc el 1987.

Lloc : Andorra
Tipus de planta : Bedoll o beç
Data de celebració : 23 de juny o dates properes
Ús : Falla individual que es fa girar