Typologies

Que i a diferentis tipes de falles, de halhas o de hars e halhars, que depen dera tradicion e deths arbes o arbilhons qu’an en cada comuna. Que veiratz aquiu devath uas quantas varietats. Passatz era mirga, que vatz descobrir ce quin son fabricadas e ce en quinas comunas son utilisadas.

Tipes de falles, halhas, hars o halhars

Apunts interessanti
En Les, se shascle era dusau setmana de mai, se plante entà Sant Père (29 de junh) e non se creme enquiar ende an.
E Arties se ditz Taro e s’arrossègue per tot eth pòble. Pendent eth recorrut es falhaires sauten de contunh per dessús des hlames.
Pòt auer ath torn des 10 mètres de naut.

Lòc : Les (er Haro) e Arties (Taro) (Val d’Aran)
Tipe de planta : Auet o Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Se place en centre dera plaça

Apunts interessanti
Tanben ne diden falha gròssa. Se shascle ena bòrda de Sabatèr, ubicada ath cant dera plaça, e se plante en un bocòi metallic plen se sable.
Mesure entre 6 e 7 mètres de naut.
En Llesp elabòren ua falha major fòrça pariona.

Lòc : Alins (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Se place en centre dera plaça

Apunts interessanti
Se place en centre dera plaça o un espaci especiau.
En occitan se nomente har e en francés brandon. Ei semblant ath haro dera Val d’Aran o ara falha major d’Isil, mès s’acostume a curbir de plaha e se corone damb un ram de flors.
Pòt auer entre 6 e 10 mètres apruprètz.

Lòc : Occitània (França)
Tipe de planta : Auet o Hai. A còps roure, freixe, castanhèr, til·ler e pi ròi
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Se place en centre dera plaça o un espaci especiau

Apunts interessanti
Se shascle ath torn der 1 de mai, amassa damb es falhes individuaus. Se hèn quate henedures lateraus damb moto-ressèga e s’i acalen granes cunhes de husta de bedoth. A ath torn d’uns 10 mètres de naut.
En Vilaller e Senet tanben s’i plante un arbe sense crospa e branques o sonque damb es dera part superiora. Non se shascle, totun, damb cunhes.

Lòc : Isil (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Pin ròi o sapin
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Se place en centre dera plaça

Apunts interessanti
Era husta entà hèr era falha depen era zòna. es cunhes acostumen a èster d’auerassèr. Ath cap dera falha s’i pòt includir un arram de flors com en cas d’Eth Har. Era tradicion ditz qu’un còp cremada s’a de sauvar eth mange entà auer bona sòrt.
Era falha pòt auer ath torn d’1,5-2 mètres.
Aguesta falha d’usatge individuau s’a perdut en fòrça pòbles francesi. Recentament semble que se recupère.

Lòc : Sent Bertran de Comenge (Nauta Garona)
Tipe de planta : Telh, Auet o Bedoth
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Falha individuau que se botge e se hèr a virar ath torn d’”Eth Har”

Apunts interessanti
Falha individuau que s’apuie en muscle.
Eth garròt prim d’auerassèr, que s’apuie en aute muscle, servís entà equilibrar eth pes dera falha.
Amassa damb es falhes deth Berguedà, sigueren declarades Hèsta Patrimoniau d’Interès Nacionau pera sua contunhitat e antiquitat.
En Alòs d’Isil elabòren ua falha dera madeisha tipologia.

Lòc : Isil (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh

Apunts interessanti
A un garròt inferior nomentat anma, hèt d’auerassèr, gimbro, pin o boish. Era èrba s’arremasse entà Sant Martin e se dèishe shugar. S’estaque damb ficèles.
Pòt auer entre 1,5 e 3 mètres.

Lòc : Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
Tipe de planta : Èrba tà tà hèr halhes o cefalària
Data de celebracion : 24 de deseme
Usatge : Falha individuau que s’apue ena esquia

Apunts interessanti
Ei pariona ara de Cerdanyola mès non dispause pas d’ua anma o garròt interior. S’acostumaue a penjar enes balcons, hèt qu’autrejaue un component magic, de proteccion.

Lòc : Bagà (Berguedà)
Tipe de planta : Èrba entà hèr Falhes o cefalària
Data de celebracion : 24 de deseme
Usatge : Falha individuau que s’apuie ena esquia

Apunts interessanti
Es tedes dera part superiora son de pin ròi.
Com en d’auti pòbles, non se celebrèc era hèsta pendent bères epòques, per exemple, pendent era Guèrra Civiu. Semble qu’anticament (tanben en Isil e Sorpe) es gojats hègen falhes entà Sant Joan e es gojates entà Sant Père.

Lòc : Valéncia d’Àneu (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Auerassèr, Bedoth, Ceridèr o Casse
Data de celebracion : Era vesilha de Sant Père o eth dissabte mès propèr
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Es tires orizontaus decoratives se hèn damb ua moto-ressèga. Se baishe de dus punts: de Sant Quirc e deth Botanal. Es que van deuant dera hilèra deth prumèr punt e toti es deth dusau an ues falhes mès granes e sense decoracion, pariones as d’Isil.

Lòc : Alins (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Es cunhes son de sapin. Era falha a una mida d’1,6 mètres de naut.
Es mainatges van deth cementèri tara falha grana dera plaça e l’aluguen. Ei era senhau entà qu’es adults comencen era baishada ath crit de “Foc a Faro” (Huec en Haro).

Lòc : Llesp (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : Quatau dimenjada de junhsèga
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Era teda dera part superiora ei de sapin. Es taulons qu’aué en dia s’obtien de manèra industriau, anticament èren hustes sobrères dera elaboracion de cabirons o de tets en mau estat.
I a era tradicion de hèr ua falha de sies mètres que se baishe entre quate o cinc falhaires.

Lòc : Vilalhèr (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Ne diden hèsta dera “Falheta”. Comence ena “Planeta dera Falha”, enes bòrdes de Sant Mamés e dempús se baishe enquiath pòble. Eth darrèr tram dera baishada a forma de corsa.

Lòc : San Chuan de Plan (Sobrabe)
Tipe de planta : Pin
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscsle

Apunts interessanti
En Saún an un des bedorars mès importanti dera peninsula. En tempsi dificils sonque i participauen es mainatges, atau com passèc en d’auti pòbles e passe actuaument en Occitània.

Lòc : Saún (Ribagorza)
Tipe de planta : Bedoth
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle e se hè a virar

Apunts interessanti
Anticament era falha se hège damb branques de cornèra, reutilizades de grères vielhes que servien entà escampar es corràus e es bòrdes. Aué en dia bères falhes pòrten encara aguestes branques ath torn entà rebrembar era forma originau.

Lòc : Gotarta (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Ei originària de Taüll mès se hè a servir en d’auti lòcs dera val. De sonque ua cama, se rebaishe era part deth mange e se hen era part superiora. Cada falhaire hè eth sòn rantiner; ei un modèl de falha fòrça personau.
Es falhaires de Taüll van a bracar es pins ena zòna dera presa de Cavallers.

Lòc : Val de Boí (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Sapin
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Aguest modèl lo hè a servir sustot era mainadèra. Lo premanissen es pairs o pairins des petiti falhaires. Es adults hèn a servir sustot era falha robagorçana.
En Barruera e es auti pòbles dera Val de Boí, “corren falhes” en lòc de “baishen falhes”.

Lòc : Barruèra (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Sapin
Data de celebracion : Prumèra dimenjada dempús de Sant Joan
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Ei ua fusion entre era falha ribagorçana e eth rantiner. Eth mange ei un garròt (totxo) d’auerassèr e era part superiora ei de husta de sapin. Quan eth rantiner a eth mange massa cuert, se braque e se fusione damb eth garròt.

Lòc : Val de Boí (Alta Ribagorça) e Castanesa (Ribagorza)
Tipe de planta : Sapin
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Cònste d’un seguit de tedes clauades en un garròt d’auerassèr. Se refòrce damb torns de fil-de-fèr. S’utilize concrètament ena Val de Boí, Pont de Suert, Senet, Casós, Bonansa, Montanui, Castanesa, Laspauls, Aneto, Suils e Villarrué.

Lòc : Alta Ribagorça, Ribagorza e Pobla de Segur (Palhars Jussà)
Tipe de planta : Pin
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
S’elabòre damb crospa de ceridèr e un fil-de-fèr. Se hè a virar ath torn d’Er Haro (Eth Haro) e soent se hèn simulacres de “luta” entre dus halhaires. Tostemp damb era simbologia de purificar e cremar es mali esperits.
Dempús dera crema se dance ena madeisha plaça.

Lòc : Les (Val d’Aran)
Tipe de planta : Bedoth o ceridèr
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Halha individuau que se hè a virar

Apunts interessanti
Eth mange ei de boish.
Per motius de seguretat, actuaument se hè a servir ua halha hèta de pasta de papèr e hilat metallic.
Era hèsta se celèbre en Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Encamp e Ordino.
Era recuperacion des falhes se produsic eth 1987.

Lòc : Andorra
Tipe de planta : Bedoth
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Halha individuau que se hè a virar

Apunts interessanti
En Les, se shascle era dusau setmana de mai, se plante entà Sant Père (29 de junh) e non se creme enquiar ende an.
E Arties se ditz Taro e s’arrossègue per tot eth pòble. Pendent eth recorrut es falhaires sauten de contunh per dessús des hlames.
Pòt auer ath torn des 10 mètres de naut.

Lòc : Les (er Haro) e Arties (Taro) (Val d’Aran)
Tipe de planta : Auet o Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Se place en centre dera plaça

Apunts interessanti
Tanben ne diden falha gròssa. Se shascle ena bòrda de Sabatèr, ubicada ath cant dera plaça, e se plante en un bocòi metallic plen se sable.
Mesure entre 6 e 7 mètres de naut.
En Llesp elabòren ua falha major fòrça pariona.

Lòc : Alins (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Se place en centre dera plaça

Apunts interessanti
Se place en centre dera plaça o un espaci especiau.
En occitan se nomente har e en francés brandon. Ei semblant ath haro dera Val d’Aran o ara falha major d’Isil, mès s’acostume a curbir de plaha e se corone damb un ram de flors.
Pòt auer entre 6 e 10 mètres apruprètz.

Lòc : Occitània (França)
Tipe de planta : Auet o Hai. A còps roure, freixe, castanhèr, til·ler e pi ròi
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Se place en centre dera plaça o un espaci especiau

Apunts interessanti
Se shascle ath torn der 1 de mai, amassa damb es falhes individuaus. Se hèn quate henedures lateraus damb moto-ressèga e s’i acalen granes cunhes de husta de bedoth. A ath torn d’uns 10 mètres de naut.
En Vilaller e Senet tanben s’i plante un arbe sense crospa e branques o sonque damb es dera part superiora. Non se shascle, totun, damb cunhes.

Lòc : Isil (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Pin ròi o sapin
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Se place en centre dera plaça

Apunts interessanti
A un garròt inferior nomentat anma, hèt d’auerassèr, gimbro, pin o boish. Era èrba s’arremasse entà Sant Martin e se dèishe shugar. S’estaque damb ficèles.
Pòt auer entre 1,5 e 3 mètres.

Lòc : Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
Tipe de planta : Èrba tà tà hèr halhes o cefalària
Data de celebracion : 24 de deseme
Usatge : Falha individuau que s’apue ena esquia

Apunts interessanti
Ei pariona ara de Cerdanyola mès non dispause pas d’ua anma o garròt interior. S’acostumaue a penjar enes balcons, hèt qu’autrejaue un component magic, de proteccion.

Lòc : Bagà (Berguedà)
Tipe de planta : Èrba entà hèr Falhes o cefalària
Data de celebracion : 24 de deseme
Usatge : Falha individuau que s’apuie ena esquia

Apunts interessanti
Era husta entà hèr era falha depen era zòna. es cunhes acostumen a èster d’auerassèr. Ath cap dera falha s’i pòt includir un arram de flors com en cas d’Eth Har. Era tradicion ditz qu’un còp cremada s’a de sauvar eth mange entà auer bona sòrt.
Era falha pòt auer ath torn d’1,5-2 mètres.
Aguesta falha d’usatge individuau s’a perdut en fòrça pòbles francesi. Recentament semble que se recupère.

Lòc : Sent Bertran de Comenge (Nauta Garona)
Tipe de planta : Telh, Auet o Bedoth
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Falha individuau que se botge e se hèr a virar ath torn d’”Eth Har”

Apunts interessanti
Falha individuau que s’apuie en muscle.
Eth garròt prim d’auerassèr, que s’apuie en aute muscle, servís entà equilibrar eth pes dera falha.
Amassa damb es falhes deth Berguedà, sigueren declarades Hèsta Patrimoniau d’Interès Nacionau pera sua contunhitat e antiquitat.
En Alòs d’Isil elabòren ua falha dera madeisha tipologia.

Lòc : Isil (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh

Apunts interessanti
Es tedes dera part superiora son de pin ròi.
Com en d’auti pòbles, non se celebrèc era hèsta pendent bères epòques, per exemple, pendent era Guèrra Civiu. Semble qu’anticament (tanben en Isil e Sorpe) es gojats hègen falhes entà Sant Joan e es gojates entà Sant Père.

Lòc : Valéncia d’Àneu (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Auerassèr, Bedoth, Ceridèr o Casse
Data de celebracion : Era vesilha de Sant Père o eth dissabte mès propèr
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Es tires orizontaus decoratives se hèn damb ua moto-ressèga. Se baishe de dus punts: de Sant Quirc e deth Botanal. Es que van deuant dera hilèra deth prumèr punt e toti es deth dusau an ues falhes mès granes e sense decoracion, pariones as d’Isil.

Lòc : Alins (Palhars Sobirà)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Ne diden hèsta dera “Falheta”. Comence ena “Planeta dera Falha”, enes bòrdes de Sant Mamés e dempús se baishe enquiath pòble. Eth darrèr tram dera baishada a forma de corsa.

Lòc : San Chuan de Plan (Sobrabe)
Tipe de planta : Pin
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscsle

Apunts interessanti
En Saún an un des bedorars mès importanti dera peninsula. En tempsi dificils sonque i participauen es mainatges, atau com passèc en d’auti pòbles e passe actuaument en Occitània.

Lòc : Saún (Ribagorza)
Tipe de planta : Bedoth
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle e se hè a virar

Apunts interessanti
Es cunhes son de sapin. Era falha a una mida d’1,6 mètres de naut.
Es mainatges van deth cementèri tara falha grana dera plaça e l’aluguen. Ei era senhau entà qu’es adults comencen era baishada ath crit de “Foc a Faro” (Huec en Haro).

Lòc : Llesp (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : Quatau dimenjada de junhsèga
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Era teda dera part superiora ei de sapin. Es taulons qu’aué en dia s’obtien de manèra industriau, anticament èren hustes sobrères dera elaboracion de cabirons o de tets en mau estat.
I a era tradicion de hèr ua falha de sies mètres que se baishe entre quate o cinc falhaires.

Lòc : Vilalhèr (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Anticament era falha se hège damb branques de cornèra, reutilizades de grères vielhes que servien entà escampar es corràus e es bòrdes. Aué en dia bères falhes pòrten encara aguestes branques ath torn entà rebrembar era forma originau.

Lòc : Gotarta (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Pin ròi
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Ei originària de Taüll mès se hè a servir en d’auti lòcs dera val. De sonque ua cama, se rebaishe era part deth mange e se hen era part superiora. Cada falhaire hè eth sòn rantiner; ei un modèl de falha fòrça personau.
Es falhaires de Taüll van a bracar es pins ena zòna dera presa de Cavallers.

Lòc : Val de Boí (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Sapin
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Aguest modèl lo hè a servir sustot era mainadèra. Lo premanissen es pairs o pairins des petiti falhaires. Es adults hèn a servir sustot era falha robagorçana.
En Barruera e es auti pòbles dera Val de Boí, “corren falhes” en lòc de “baishen falhes”.

Lòc : Barruèra (Alta Ribagorça)
Tipe de planta : Sapin
Data de celebracion : Prumèra dimenjada dempús de Sant Joan
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Ei ua fusion entre era falha ribagorçana e eth rantiner. Eth mange ei un garròt (totxo) d’auerassèr e era part superiora ei de husta de sapin. Quan eth rantiner a eth mange massa cuert, se braque e se fusione damb eth garròt.

Lòc : Val de Boí (Alta Ribagorça) e Castanesa (Ribagorza)
Tipe de planta : Sapin
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
Cònste d’un seguit de tedes clauades en un garròt d’auerassèr. Se refòrce damb torns de fil-de-fèr. S’utilize concrètament ena Val de Boí, Pont de Suert, Senet, Casós, Bonansa, Montanui, Castanesa, Laspauls, Aneto, Suils e Villarrué.

Lòc : Alta Ribagorça, Ribagorza e Pobla de Segur (Palhars Jussà)
Tipe de planta : Pin
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Falha individuau que s’apuie en muscle

Apunts interessanti
S’elabòre damb crospa de ceridèr e un fil-de-fèr. Se hè a virar ath torn d’Er Haro (Eth Haro) e soent se hèn simulacres de “luta” entre dus halhaires. Tostemp damb era simbologia de purificar e cremar es mali esperits.
Dempús dera crema se dance ena madeisha plaça.

Lòc : Les (Val d’Aran)
Tipe de planta : Bedoth o ceridèr
Data de celebracion : 23 de junh
Usatge : Halha individuau que se hè a virar

Apunts interessanti
Eth mange ei de boish.
Per motius de seguretat, actuaument se hè a servir ua halha hèta de pasta de papèr e hilat metallic.
Era hèsta se celèbre en Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Encamp e Ordino.
Era recuperacion des falhes se produsic eth 1987.

Lòc : Andorra
Tipe de planta : Bedoth
Data de celebracion : 23 de junh o dates propères
Usatge : Halha individuau que se hè a virar

Pas de copie de contenu . . .