Occitan
Català
Français
Español
English
Eth patrimòni culturau immateriau que hè partida deras declaracions dera UNESCO entara preservacion deth patrimòni e qu’ei arreconeguda ara seguida dera Convencion entara sauvaguarda deth patrimòni culturau immateriau de 2003. Eth patrimòni culturau immateriau qu’ei defenit coma « eras practicas, arrepresentacions, expressions, coneishenças e saber-hèr qu’eras comunautats, eths gropes e eventualament eras personas arreconeguen coma partida deth son patrimòni culturau. Aqueth patrimòni culturau immateriau, transmés de generacion en generacion, que’s torna crear en permanéncia peras comunautats e gropes en foncion deth son environament, dera sua interaccion dab era natura e dera sua istòria, e que les da un sentiment d’identitat e de continuïtat. » (Article 2).
Ena Lista arrepresentativa, que i a celebracions o elements deth patrimòni culturau immateriau qu’arresponen a uns quantis critèris, coma era sua natura de patrimòni culturau immateriau, mès tanben quan era inscripcion ajuda ara sua presa de consciéncia e ath dialògue, que contenga mesuras de sauvaguarda e qu’era candidature sia eth resultat d’un processus participatiu. Aquiu que podetz trobar eth contengut deras listas : https://ich.unesco.org/fr/listes.
Era elaboracion dera candidatura ara UNESCO qu’estèc portat peth Governament d’Andòrra. Qu’ei eth arresultat d’un long trabalh coordonat e promavut peras comunautats fallaires/halhairas, per organizacions non-governamentalas e presentat peths Estats d’Andòrra, d’Espanha e de França. Eth dossièr que comprenguia 63 comunas. Era candidatura qu’estèc acompanhada de diferentis documents en ethsquaus eras institucions localas e eras organizacions ligadas aras hèstas amassèren eras suas diferentas denominacions e caracteristicas.
« Eras hèstas deth huec deth solstici d’estiu que’s passan cada an en eths Pirenèus era madeisha net, quan eth solelh ei ath zenit. A nets barradas, eths abitants de diferentas vilas e vilatges que pòrtan halhas dempús eth cap deras montanhas entà ahlamar lenhèrs de construccion tradicionala. Entara joenessa, era baishada dera montanha qu’ei un moment plan especiau que significa eth passatge dera adolescéncia ath atge adulte. Era hèsta qu’ei considerada coma un moment que da un temps entara regeneracion deth teishut sociau e qu’assolida eths sentiments d’apartenéncia, d’identitat e de transmission, dab celebracions acompanhadas de danças folcloricas e arrepèishes comunaus. Arròtles que son balhadis a personas especificas. En uas quantas municipalitats, eth baile qu’ei implicat entà alugar eth prumèr lenhèr. Per d’autis, un curè que benadeish o qu’aluga eth huec. En d’autis lòcs, eth darrèr maridat deth vilatge qu’aluga e que mia era baishada de cap ath vilatge. Soent, gojatas celibatàrias que demòran era arribada deths halhaires/portaires de huec en eths vilatges dab vin e còcas. Eth maitin, eras gents que s’amassan un tison o cendres entà protetjar maisons e casaus. Eth element qu’a arraitses pregondas laguens eras comunautats localas e que’s manten gràcias e ua hialat d’associacions e d’institucions localas. Eth lòc mès importent de transmission qu’ei era familha, on eth monde guardan viva era memòria d’aqueth patrimòni ».
Hont : https://ich.unesco.org/fr/RL/les-ftes-du-feu-du-solstice-d-t-dans-les-pyrnes-01073
Precisions :
Era descripcion dera UNESCO qu’evòca sustot era practica que’s passa deth costat sud deths Pirenèus. Mentre que deth costat nòrd, en Comenge e en Varossa, un hus d’arbe qu’ei copat, pelat e shasclat pera longor, ath devant de hicà’i detzenats o centenats de cunhs entà hè’u secar quauquis mesis abans Sent Joan. Aqueth arbe trabalhat, aperat har o halhar, qu’ei quilhat abans era hèsta e decorat dab palha e dab un boquet de flors ath cap. Eth har/halhar qu’ei cremat era net de Sent Joan (net deth 23 ath 24 de junh) o de cap ad aquera data : aquera hèsta qu’ei tanben era ocasion d’arretrobà’s entre vesins e de sarrar eth liaders sociaus e familhaus.