Eras hèstas deth huec deths Pirenèus que son era heruta d’ua longa istòria e qu’an evoluat dab eth temps. Per tant que qu’era sua continuïtat sia estada en dangèr pendent era segonda mentat deth sègle passat, aué, eth futur deras hèstas que sembla garantit, gràcias aths esfòrces deths vilatges entà consolidar, preservar o arreviscolar aqueras tradicions. Eras hèstas que son sustot ua celebracion locala, ua practica que permet d’arrenavar eth sentiment d’apartenéncia ara comunautat locala.
Hèstas deth huec e identitats
En territòri pirenenc, fòrça identitats diferentas que viven còsta còsta. Que son sustot eras hèstas que permeten aquera reafirmacion deths liaders locaus e deth sentiment d’apertenéncia. Eras falles, hars e halhars, de ger en aué, que serveishen entà mercar era sua identitat locala. Era casa e eth vilatge que horen, de bèth temps a, elements honamentaus deth paisatge e dera gestion deras arresorgas economicas. Que mos cau enténer eras hèstas deth huec en aqueth contèxte reïvendicacion dera localitat a travèrs eths diferentis elements simbolics deth huec. Cada vilatge qu’arreconeish era sua hèsta coma pròpia, coma diferenta dera deths vilatges vesins.
Mès enlà d’aquera identitat locala, en eths Pirenèus, que trobam diferentas identitats on era hèsta estèc utilizada o reïvendicada coma element d’identitat nacionala. En aqueth territòri de montanha, que s’i tòcan un hèish d’identitats diferentas, de caractère regionau, nacionau e estatau, e eras hèstas qu’estèren vistas coma un element de reïvendicacion deths diferentis territòris, que hussa era identitat andorrana coma estat, o d’identitats catalana, aragonesa o occitana.
Associacions halhairas
En fòrça vilatges, que s’an creat associacions halhairas que son vengudas eth element principau entà organizar era hèsta, coma ara a Isil (creada el 1991), La Pobla de Segur o Andorra la Vella. Aquiu, eth arròtle deras associacions qu’estèc essenciau entà assegurar era contunhetat dera hèsta o alavetz era sua relança. Eras associacions que s’ocupan dera organizacion deras hèstas mès tanben d’assegurà’n eths cambiaments necessaris entà aconformar-las ara societat d’aué. Dempús 2009, arrepresentants deras diferentas associacions e deras comunas on e’s celèbran hèstas que hèn ua trobada annau a on debaten deths aspèctes basics entà organizar eras hèstas, escambiar eras coneishenças e eras experiéncias deths diferentis vilatges implicadis.
Que hèn taben activitats tecnicas e ludicas. En 2019, ara Trobada celebrada a La Pobla de Segur, dab era collaboracion dera Cadièra d’Educacion e Patrimòni Immateriau deths Pirenèus dera Universitat de Lhèida, que’s decidèc era creacion d’ua Coordinacion deras Hèstas deth Huec dab eth objectiu de manténguer e potenciar era hèsta, dab arrepresentants deras entitats halhairas de Catalonha, d’Aragon, d’Occitania e d’Andòrra.
Hèstas deth huec: entre eth locau e eth mondiau
Ath sègle XXI, era nòsta societat que sembla caminar cap ara mondializacion mès era reïvendicacion locala qu’ei mès que james de besonh. Eras hèstas deth huec que son arreconegudas coma patrimòni dera umanitat mès sustot que mos permeten de mos identificar dab eths nòstis vilatjòts. Aqueth musèu virtuau qu’ei daurit a tot eth món e a travèrs eth espaci virtuau, que permet de conéguer aqueras hèstas per tot eth món sense frontèras. Mès que tot, aqueth musèu qu’aparten aths vilatges que las celèbran.