Eras hèstas deth huec deths solsticis

~ 3 ~

arrow left

tornar

Eras hèstas deth huec deths solsticis en eths Pirenèus

arrow right

contunhar

Eras hèstas deth huec que son celebradas en mès de cent trenta comunas en eths Pirenèus. Totun sonque 63 son arreconegudas en dossièr dera UNESCO.

Aquestas hèstas que constitueishen un cas paradigmatic de celebracions socialas que, creadas e sostengudas pendent fòrça generacions laguens cada comunautat locala, qu’acabèren per vénguer « patrimòni dera umanitat » e ath delà, un patrimòni transfronterèr de tres estats (Espanha, França, Andòrra) e de divèrsas regions (Aragon, Catalonha, Occitania).

Que son, ath delà, un deths elements simbolics mès utilizats entà definir ua identitat pirenenca comuna en eths Pirenèus.

Entaths vilatges que las celèbran, eras hestivitats que son un eveniment d’especiau importància, ua escadença entà regenerar eths liaders sociaus e ahortir eths sentits de pertenença, identitat e continuitat deras comunautats.

Per tant que totas aquestas hèstas ajan elements en comun, eras fòrmas de celebracion que son fòrça divèrsas. Que i a tanben faiçons diferentas de nomar-las e eras datas de celebracion que son diferentas segon eths vilatges.

Diferentis tipes de hèstas

Basicament, que podem parlar de tres granas fòrmas de celebracion :

1) Eras halhas que son ahlamadas ath haro e que son baishadas ath vilatge per un grop de halhaires, en un percors mès o mens long, en tot dessenhar ua sèrp ondejant ath penent dera montanha. Ath vilatge, que demòra eth rèsta dera populacion entà ahlamar mès de halhas o entà alugar un halhar mès gran o un dusau haro. Qu’ei eth modèle mès frequent en Catalonha e Aragon.

2) Eths haros e eths hars o halhars (brandons), a on era hèsta se celèbra ath torn d’un tronc preparat quauques mesis o dinc a un an abans, qu’ei alugat era net dera hèsta. Qu’ei eth modèle predominant en Occitania, en tot includir era Val d’Aran. Era celebracion que s’articula ath torn dera cremada en un camp o ena plaça d’un vilatge. Aquesta halha giganta qu’ei coneguda generalament coma brandon, terminologia d’origina francesa, mès que s’emplegan tanben d’autis tèrmes occitans coma eth halhar en parçan de Luishon, eth har en d’autas parts de Comenge e de Coserans, eth haro / taro ena Val d’Aran.

3) Eras halhas que s’alugan en vilatge e que’s hè un passacarrèra peth vilatge, coma en Andòrra. En bèris vilatges, coma Andorra la Vella, eras halhas que desfilan e que’s hèn tornejar en tot crear bòlas de huec. Tornejar eras halhas que’s hè tanben en bèris vilatges deths modèles anteriors, coma a Les o Saúnc.

Diferentas denominacions

Que’s celèbran eras halhas e eths hars e halhars en territòris a on se parlan diferentas lengas (catalan, occitan, castelhan, francés, aragonés). Pr’amor d’açò, e segon eth biais que’s hèn, qu’arreceben denominacions diferentas.

  • La Cremada de Falles (Andòrra)
  • Les Falles (Isil, Saünc, Bonansa)
  • Baixada de Falles (Vilaller, Montanui, Aneto, Castanesa, Senet, Alins)
  • Córrer les Falles (Erill la Vall, Boí, Barruera, Durro, Taüll, el Pont de Suert, Casós, Llesp)
  • Corré las Fallas (Les Paüls)
  • Festa de la Falleta (San Chuán de Plan)
  • Las Fallas (Bonansa)
  • Le Brandon de la Saint-Jean (et de la Saint-Pierre) (Bagnères-de-Luchon)
  • Crema deth Taro (Arties)
  • Crema deth Haro e des Halhes (Les)
  • Quilhadeth Haro (Les)
  • La Biga (Senet)
  • La Fia-faia (Bagà i Sant Julià de Cerdanyola)
  • Falles de la Verge de la Ribera (la Pobla de Segur)
  • Brandon, Eth Halhar, Eth Haro, Eth Har, Era Halha (Occitania)

Calendari de celebracions

Era major part deras hèstas que’s hèn tara net de Sent Joan. Totun, en mès d’un vilatge que’s hèn en tot coïncidir dab era Hèsta patronala o a d’autes parats.

Junh

Dissabte mès pròchi ath dia de Sent Quirc (16 de junh)

  • Durro (Alta Ribagorça)

17 de junh (Mare de Déu de la Ribera

  • La Pobla de Segur (Pallars Jussà)

Dissabte dera fin de setmana d’abans Sent Joan (17 de junh)

  • Senet (Alta Ribagorça)

Net de Sent Joan (23 de junh)

  • Alins (Pallars Sobirà)
  • Andorra la Vella (Principat d’Andòrra)
  • Arties (Val d’Aran)
  • Boí (Alta Ribagorça)
  • Bonansa (Ribagorça)
  • Casós (Alta Ribagorça)
  • El Pont de Suert (Alta Ribagorça)
  • Encamp (Principat d’Andòrra)
  • Escaldes-Engordany (Principat d’Andòrra)
  • Gotarta (Alta Ribagorça)
  • Isil (Pallars Sobirà)
  • La Guingeta d’Àneu (Pallars Sobirà)
  • Laspaúls (Ribagorça)
  • Les (Val d’Aran)
  • Montanui (Ribagorça)
  • Saúnc (Val de Benasque)
  • San Chuán de Plan / San Juan de Plan (Sobrarbe)
  • Sant Julià de Lòria (Principat d’Andòrra)
  • Suils (Ribagorça)
  • Vilaller (Alta Ribagorça)
  • Villarué (Ribagorça)

Ath torn deth 24 de junh

  • Anlar (Varossa, 65)
  • Antishan (Varossa, 65)
  • Avèus (Varossa, 65)
  • Banhèras de Luishon (Comenge, 31)
  • Bertren (Varossa, 65)
  • Brauvaca (Varossa, 65)
  • Casarilh (Varossa, 65)
  • Creishèths (Varossa, 65)
  • Esbarèish (Varossa, 65)
  • Harrèra (Varossa, 65)
  • Gembria (Varossa, 65)
  • Ilhèu (Varossa, 65)
  • Isaort (Varossa, 65)
  • Jusèth d’Aisaut (Comenge, 31)
  • Loras de Varossa (Varossa, 65)
  • Maulion de Varossa (Varossa, 65)
  • Montauban de Luishon (Comenge, 31)
  • Mostajon (Comenge, 31)
  • Òu (Comenge, 31)
  • Orda (Varossa, 31)
  • Sàcoe (Varossa, 65)
  • Sent Avantin (Comenge, 31)
  • Sent Mamet (Comenge, 31)
  • Senta Maria de Varossa (Varossa, 65)
  • Seleishan (Varossa, 65)
  • Salas de Garona (Comenge, 31)
  • Samuran (Varossa, 65)
  • Sarp (Varossa, 65)
  • Siradan (Varossa, 65)
  • Sòst (Varossa, 65)
  • Trobath (Varossa, 65)
  • Vath d’Oelh (Mairenha) (Comenge, 31)

Prumèra fin de setmana, passat Sent Joan (24 de junh)

  • Barruera (Alta Ribagorça)

Darrèr dissabte de junh :

  • València d’Àneu (Pallars Sobirà)

Sent Pèir (28 de junh)

  • Castanesa (Ribagorça)
  • Ordino (Principat d’Andòrra)

Julhet

Prumèr dissabte de julhet

  • Alós d’Isil (Pallars Sobirà)
  • Aneto (Ribagorça)

Dissabte dera Hèsta Major de Sent Cristau (10 de julhet)

  • Erill La Vall (Alta Ribagorça)

Quatau dissabte de Julhet

  • LLesp (Alta Ribagorça)

Divendres dera tresau fin de setmana de julhet

  • Taüll (Alta Ribagorça)

Net de Nadau (24 de deceme)

  • Bagà (Berguedà)
  • Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)

Elements comuns

Maugrat aquesta diversitat, eras hèstas qu’an fòrça elements comuns : un gran huec visible per totis (ja sia eth haro a on s’alugan eras halhas, eths hars e halhars o eras halhas majoras) e halhas de fòrmas divèrsas, que son portadas tant per mainatges coma per adultes. Eth huec, eth hum, eth carbon, era musica, era aiga, e eth ambient ena plaça que son tanben elements comuns. Que partatjan tanben tota ua seguida de practicas associadas ath huec purificador, deth quau se credia que protetjava eths ostaus e qu’augurava bons presagis, e pr’amor d’açò que’s guardavan en eths ostaus (e que’s guardan encara !) troçòts de lenha carbonizada. Era net, tau coma se passa dab fòrça d’autas celebracions d’estiu restacadas ath huec ath torn deth mon, qu’ei vista coma ua net magica, coma simbèu deth briu deras generacions e coma era net deth amor que, fòrça soent, hèva aparir maridatges o en era quala eths darrèris maridats avian un ròtle major.

Pas de copie de contenu . . .