Era preparacion dera hèsta

tornar

contunhar

Eras hèstas deth huec en eths Pirenèus que’s celèbran principalament en tot coïncidir dab eth solstici d’estiu, en tot mercar eth ritme dera natura e dera produccion agropastorala. Mès era preparacion dera hèsta que comença uas setmanas o mesis abans, soent juste quan comença eth primtemps.

Alavetz que’s preparan eras halhas e eths hars e halhars, qu’an d’èster copats en bòsc tot prumèr. Que’s cau tanben organizar : era organizacion dera hèsta qu’ei ara carga en quauques còps d’associacions especificas de halhaires, deth temps qu’en d’autis vilatges ei eth Comitat deras hèstas o era Maison comuna que l’organiza.

Era hèsta deth huec e eth ritme dera natura

Dempús eras suas originas, era celebracion de hèstas deth huec aths Pirenèus qu’estèc restacada ath demiei naturau. Eth solstici que mercava eth calendari deths trebalhs pastoraus ath madeish temps que representava era arrenavida d’un cicle ena vita deras societats de montanha. Per Sent Joan que pujan eth bestiar en eths peishius de montanha hauta.

Eths materiaus

Cada vilatge qu’emplega diferentas espècias de vegetacion, en foncion dera tradicion e deths bòsquis que l’environan. Era varietat d’elements naturaus emplegadis qu’ei ua mòstra dera biodiversitat deths Pirenèus. A Isil, en Catalonha, eras halhas que son abitualament hètas de pin nere ; en d’autis endrets, ath Pont de Suert, a on i a mens de bòsquis, eras halhas que’s preparan abitualament en partir de tròcis de boish sec. En Occitania, fòrça soent, era causida deth arbe entath har o halhar que depen deths especialistas, eth Ofici Nacionau Forestèr (ONF) o eths agricultors. Eth arbe emplegat que càmbia tanben segon era altitud e eth sòn entorn naturau : que pòt èster un casse, un hai, un pin o un avet.

Eras plantas que dan o que dèren era matèria prumèra enas hèstas deth huec que son eras seguentas :

Pin arroge (Pinus sylvestris)
Pin nere (Pinus uncinata)
Avet (Abies alba)
Averèr (Corylus avellana)
Píbol, Butanha (Populus nigra)
Tremolèr, Tremblèr (Populus tremula)
Boish (Buxus sempervirens)
Casse (Querqus sp)

Bedoth, Bèç (Betula pendula)
Cedirèr sauvatge, Cirèr (Prunus avium)
Segle (Secale cereale)
Cefalària blanca (Cephalaria leucantha)
Cotoneastèr (Cotoneaster tomentosa)
Hai (Fagus sylvatica)
Gèsta (Juniperus communis)

Era preparacion deth haro ara Val d’Aran

Eth prumèr deths grans actes dera Hèsta deth huec de Les qu’ei era Shasclada deth haro, que’s debana ath mes de mai. Que van cuélher eth tronc en bòsc e a mieja maitiada que comença era baishada deth tronc dinc ath vilatge. Que s’ageish d’un tronc de husta d’avet de 10 a 12 mètres e que’u hèn entrar en bracis ena plaça dera localitat, precisament batismada deth nom de Plaça deth Haro. Ath sòn passatge peth pont deth arriu Garona, eth cortègi que hè quauques estancs e eths establiments que’s tròban en trajècte qu’aufreishen aths portaires vin doç e coquets d’Aran.

Après un dinnar popular ath mieidia, que comença era Shasclada. Aquesta que consisteish en daurir eth tronc a còps de pica entà clavar-i eths cunhs que permeteràn qu’eth aire e’u seque e sia de mès bon cremar. Ena madeisha plaça que seràn dispausadis eths cavalets entà preparar eth tronc e daurí’u, dab cunhs clavadis a còps de malhuc. Eth haro que serà quilhat ena Plaça cinc dias après era cremada deth haro deth an passat, per Sent Pèir, dab era quilha deth Haro nau. Dab ua procession dirigida peths darrèris coples maridats deth vilatge, que’s corona tanben eth Haro nau dab ofrendas de flors (ua corona, un boquet e ua crotz) simbèus tanben de feconditat e fertilitat. Eth grop de danças e folclòre Es Corbilhuèrs de Les qu’ac meten en musica.

Era dusau fin de setmana de mai, Arties que celèbra tanben era quilha deth taro (haro). Eth dimenge maitin, ua expedicion d’aqueste vilatge que talha eth tronc e que’u pòrta ena plaça entà preparà’u entara sua cremada pendent era net de Sent Joan.

Era preparacion deras halhas a Isil

Eras halhas que’s preparan en mai, de costuma. A Isil, era major part deths que las hèn que son vesins o vesias deth vilatge o propietaris de residéncias segondàrias. Eths que preparan eras halhas que parteishen de bon maitin cap ath bòsc de Benabé, en tot seleccionar eths pins adaptadis entà elaborar-las. Eths pins que’s copan en tròcis dera mesura deras halhas (150-180 cms), en tot netejant-les e espelant-les. Eth costat mès estret de cada halha qu’ei asclat. Après dejunar, que’s contunha eth procès de preparacion deras halhas, que son transportadas aras bòrdas de Lapre, dempús d’a on partiràn eths halhaires era net de Sent Joan.

Aqueth madeish dia que’s hè tanben era halha bèra que serà quilhada ena plaça dera glèisa e que hè mès de 10 m. Eras celebracions que segueishen aqueth madeish dia dab un dinnar popular, seguit ath vrèspe pera quilhada dera halha major.

Era preparacion deths hars e halhars a Banhèras de Luishon

Eths hars e halhars pera part occitana que s’aprèstan tanben en abriu o en mai, coma debut deras hèstas. A Banhèras de Luishon, eths hars e halhars que son formadis per un avet de 10 a 12 m de hautor e de 50 a 60 cm de circonferéncia, hornit peth Ofici Nacionau Forestèr. Un còp copat, eth arbe qu’ei portat ara esplanada deras Tèrmas Chambert. Era preparacion deth har o halhar qu’ei un moment fòrça especiau dera hèsta, qu’atira eth interès de fòrça visitaires entà veir eras tecnicas ancestralas de preparacion.

Eth har o halhar, entà poder èster cremat, qu’a d’èster plan sec. Pr’amor d’açò que’u cau preparar de sòrta qu’eth sòn procès d’assecatge sia mès rapide. Eth tronc que’s divideish en partir dera sua longor dab era ajuda de cunhs de hèr. Eth tronc pelat que s’estaca en tot utilizar cèrcles de hèr ena sua circonferéncia entà evitar que pete. Eth har o halhar que’s quilha e que’s planta verticalament. Eras hienèrclas polidas prèviament que’s plian dab estèras de husta e palha, çò que harà qu’eth har o halhar sia particularament de bon cremar.

tornar

contunhar