Musica, bals e danças

tornar

contunhar

Era hèsta deth huec no’s pòt enténer sense era musica, eths bals e eras danças. Mentre que, en quauquis vilatges, s’i hace danças pròpias dera hèsta (coma a Les, a Banhères de Luishon, Andòrra, Bagà, Sant Julià de Cerdanyola, Isil o La Pobla de Segur), en d’autis, era cremada deras halhas qu’ei seguida per ua serada populara, dab orquèstra e bal.

Era hèsta que contunha atau, dab era musica d’orquèstra, era hèsta que serà longa e era net plan corteta. Dab era euforia d’aver acomplit eth rituau deth huec e deras danças tradicionalas, era celebracion que contunha dab eth bal e eth divertiment, qu’an ua foncion terapeutica entara comunautat e que son ua partida inseparabla dera celebracion solsticiala.

Es Corbilhuèrs de Les

A Les, eths membres dera associacion Es Corbilhuèrs que dançan ath entorn deth haro eras danças pròpias dera Val d’Aran :

– Eth Cadrilh. Qu’ei ua dança de ceremonia apropiada entaras hèstas e celebracions importantas. Que data deth sègle passat mès qu’estèc coreografiada enas annadas cinquanta. Com ac ditz eth son nom, era dança que’s passa per grops de quate que desvelòpan diferentas figuras, cadias, cèrcles… acompanhats pera musica e paraulas deths cantaires.

– Eth Carrilhon. Qu’ei ua dança biarnesa coreografiada peths Corbilhuèrs. Eras paraulas que son estadas composadas peth cantaires deths Corbilhuèrs.

– Eth Balh-Plan. Originària deth vilatge de Canejan, aquera dança que’s dançava entara hèsta deth vilatge. Que’s compòsa d’un pas de ball pla e un de sautat, dab paraulas tradicionalas e duas estròfas composadas peths Corbilhuèrs.

– Era Aubada. Qu’ei era dança mès tradicionala dera Val d’Aran. Que’s comencèc de dançar pendent eth sègle XIX en totis eths vilatges deth parçan.

– Eth Tricotèr. Qu’ei ua dança de hèsta e de divertiment, dançada a Canejan eth dia de Carnaval pera joenessa deth vilatge que entre cadias, corros e torns anavan peths carrèrs e hèr véder que tricotavan, en tot hèr e des·hèr diferentas figuras.

– Eth Barricot deth nòvi. Aquera dança que hè referéncia ara invitacion deths amics e deras amigas dera part deths naus maridats.

Eth grope que pòrta dus tipes de vestits diferents : eth tipic deth païsan gascon e eths vestits de hèsta. Eth prumèr, que’s bota entara net de Sent Joan, qu’ei ua pelha longa de feutre de lan, cotilhons, pantelons e devantau, un blosa blanca e un casabèr, dab un mocador en cap e un capèth de palha. Aths pès que pòrtan esclòps o avarcas e caucèrs de lan. Eths gojats que pòrtan pantelons e gilet tanben de feutre de lan, camisa de lin, ua cinta arroja e un berret en cap. Que cauçan tanben esclòps o avarcas.

Es Corbilhuèrs de Les qu’an hèt un autentic trebalh de recuperacion deths instruments tradicionaus deth parçan : acordeon diatonic, eth bot (cornamusa aranesa), hlaüta de tres horats.

Eras danças deras hèstas d’Isil

S’era hèsta s’a celebrat a Isil sense arrestà’s, eras danças qu’estèren abandonadas pendent fòrça annadas. Ua informacion deth 10 de julhet de 1902 deth jornau La Veu de Catalunya que constatava que s’i dançava eth Ball Pla tres dias pendent era hèsta e eth 24 de maitins e eth 25 era vrespada, de faiçon solemna. Non sabem pas ath just en quina data e’s perderen eras danças mès que sembla qu’existian encara mès o mens ath sortir dera guèrra, e dab eth testimoniatge de Pere Català Roca, ena sua visita en 1957, que sabem que’s conservava quauqua dança.

En 1978, Jaume Arnella i Dolors Llopart que podec cuélher eras musicas enas conversacions que mantengueren dab eths vielhis deth vilatge. Eras danças que tornèren a partir de 1993, gràcias ara iniciativa deth Consell Cultural de les Valls d’Àneu e concretizada peth hestau annau Dansàneu. D’ara-enlà, cada 23 de junh, en arredon e e ath torn dera Falla Major, que s’entonan e que’s dançan eths aires deras Falles d’Isil.

Ara, que’s hèn era net de Sent Joan, quan eths halhaires an lançat eras halhas entath huec.

1) Eths musicians que començan dab era Marxa dels fallaires, dançada per parelhs. Qu’ei dançada peths qu’an baishat eras halhas dempús El Faro pr’amor, entà dançar-la, que cau eth baston (normalament d’averèr) que les a servit entà manténguer eth equilibri eth temps dera devarada e tanben entà suportar e repartir miélhor eth pes dera halha. Eths musicians qu’interpretan era particion quate còps. Eths halhaires que’s botan cap a cap per parelh, que hèn ua rengada qu’avança a contra sens d’un arrelòtge ath torn dera falla major.

2) Que segueish eth Ball de Bastons, dab ua melodia que sembla ara de L’Hereu Riera, mès pr’aquò diferenta. Aquera dança non i a cap qu’eths halhaires que la dançan, en tot hèr gropes e dançar. Eth baston tanben que serà indispensable entà hèr aquera segonda dança. Que les i calerà posar per tèrra, crotzar-les per grops de tres. Eths halhaires que dançaràn, prumèr ath torn deths bastons e après, sautar-les.

3) Après, que’s dança eth Ball Pla, lançat peths miaires (dançaires confirmats) que mèrcan eth ritme e seguits per tot eth vilatge, en ua dança daurida a tot le monde e eths dançaires que cantan era cançon totis amassas. Entà hèr aquera tresau dança, eth baston non hè cap mès besonh. Era major part deths bastons que seràn lançats en huec. En aquera dança, que sortiràn entà dançar eras gojatas deth vilatge, que s’acoplan dab eths.

4) Era darrèra dança interpretada qu’ei era Bolanguera, tanben cantada, que la lançan eras hemnas, que i invitan eths òmes en conformitat dab eras paraulas dera cançon : prumèr, eths locaus ; après, eths dera vath e finalament, eths estrangèrs. Eths musicians qu’interpretan era melodia dinc a qu’eths dançaires sòrtan dera plaça. No’s cantan cap eras paraulas. Eths darrèris ans, ena arronda que s’i a ahijut fòrça monde, drollets e drollòtas, çò qu’empacha de dançar coma cau. Eths dançaires que hèn ponts per parelhs, braces tibats entà hèr ponts on cau hèr passar eths autis dançaires. Que s’i hè fòrça ponts e eths musicians non pòden cap hèr ad aqueth aire dinc ath maitin. Alavetz eth miaire, quan vetz que s’an hèt pro de ponts e que dura tròp longtemps, que copa era cadia e que s’empòrta eths halhaires cap a dehòra. Aquera operacion non ei cap tostemps ambienta mès eths dera musica qu’ac saben e quan veden qu’eth prumèr dançaire e sòrt dera plaça, qu’arrèstan era nòta.

Aquiu que podetz escotar eras musicas :

Danças deras hèstas d’Isil

El Ball de Bastons

El Ball Pla

La Bolangera

Eras musicas a Banhères de Luishon

Era celebracion deth halhar qu’ei acompanhada per diferentis grops musicaus dera vila :

– Era Fanfare Municipale (1875). Dempús era sua creacion, en 1875, qu’a tostemps participat ena hèsta de Banhères de Luishon, que desfila peras carrèras principalas dera vila e dab eth son vestit tradicionau, acompanhada de totis eths grops folclorics deth Luishonés.

-Eth Grop Folcloric deths Fils de Luchon, qu’arrepuja ath mes de deceme de 1934 (dançaires e cantaires). Aqueth grop que compda ara 35 membres. A cada representacion, eths cantaires que pòrtan eth costume deth pastor pirenenc : vèsta e pantelons de velós nere, manta de lan blanca, cinta arroja e larja, caucèrs de lan longuis. Que’s tenguen sus un baston d’areu.

Eths òmes que pòrtan un petit bolero de lan arroja, pantelons neris, granis caucèrs de lan sus eths quaus e’s crosan un cordilh, esclòps de cuer nere dab ua punta prononciada, un cordilh qu’adorna eth còth dera sua camisa blanca coma eths cantaires. Eras dançairas que pòrtan un capulet e un vestit de lan arroja, un casaberòt de velós nere brodat dab flors de camp, mans guantadas e coma eths dançaires, que pòrtan esclòps de cuer nere dab ua punta prononciada.

-Eth Quadrille Luchonnais, creat en 1991, qu’a coma objectiu d’arreviscolar ua paja gloriosa dera istòria locala.
-Era Compagnie des Guides à Cheval, creada hè mès de 250 ans.

Era musica de la Pobla de Segur

Un còp eths halhaires e eras eretèras arribats ena plaça dera Pedrera, que hèn un gran huec dab eras halhas. Après, fallaires, pubilles (eretèras) e tot le monde que dançan era sardana tradicionala de La Pobla de Segur : Als Peus del Pirineu.

Aquera sardana que data de 1967. La Pobla de Segur qu’estèc arreconeguda coma capitala e eretèra dera Sardana.

Arran d’aquera reconeishença, eras sòrs Assumpció e Montserrat Rocafort i Pons qu’escriveren e que composèren arrespectivament, era sardana Als peus del Pirineu, dedicada ath son vilatge mairau. Aquera pèça que venguec, dab eths ans, eth imne deths Poblatans e deras Poblatanas. Ara, era Sardana dera Pobla, coma ei coneguda e populària, qu’acompanha fòrça ceremonias de hèsta dera localitat, coma era baishada deras halhas, e que’s canta tostemps entaras caramelles (hèstas de Pascas). Eth Orfeó Lleidatà qu’enregistrèc era madeisha annada 1967, eth prumèr còp, era sardana Als peus del Pirineu.

Eras paraulas que son eras seguentas (partida dera sardana):

Com joia meravellosa
als peus del bell Pirineu,
somriu la nostra Pobla
somriu, mirant al cel.

Dolcissims cants la veu entona,
sembla que clamin precs damor;
ballant contents eixa sardana
deixarà a tots un gran record.

Tot celebrant eixa diada
saltironem amb il·lusió.
Tralarà larà larala.
tralarà larà larala;
tot ballant eixa sardana
la festa salegrarà.

Tralarà larà larala.
tralarà larà larala;
veniu tots a festejar-la,
i tots junts dem-nos les mà.

Aquiu que podetz escotar era musica e líger eth tèxte d’aquera sardana :

Als Peus del Pirineu

La Sardana de la Pobla

Era fia faia

A Bagà e Sant Julià de Cerdanyola, era cançon dera fia faia qu’ei un deths elements honamentaus dera hèsta. A Bagà, era musica que comença quan s’ahlaman eras halhas e que las acompanha pendent tota era baishada e pujada, dinc ara plaça dera comuna. Ara plaça deras arcadas, que s’i hè eth huec, que s’i dança e que s’i canta ath torn (bal arredon).

Era dança qu’a 6 frasas de 8 mesuras cada-ua. Que’s dança en arredon ath torn deth huec, dab eras mans agahadas cap avath e eths pès que’s tòcan.

Eth tèxte qu’ei aqueste :

Era crida
Fia-Faia, Fia-Faia,
que Nòste Sénher
ei neishut sus era palha ! (bis)

Eth bal
Fia-Faia, Fia-Faia,
que Nòste Sénher
ei neishut sus era palha ! (bis)
Fia-Faia, Fia-Faia,
que Nòste Sénher
ei neishut sus era palha ! (bis)

Dancem ath torn deth huec, huec que mos enlumena,
ena net mès longa deth an, ena net mès divina.
Huec crema huecc, (bis) crema era fia-faia,
huec crema huec, (bis)
Jesús qu’ei neishut sus era palha.
Huec crema huec, (bis) crema era fia-faia,
huec crema huec, (bis)
Jesús qu’ei neishut sus era palha.

tornar

contunhar