Occitan
Català
Français
Español
English
tornar
Falles, haros, hars e halhars
contunhar
Que i a uns quantis tipas de falles, haros, hars e halhars. Eths modèles qu’an tanben cambiat dab eth temps, en foncion deths materiaus utilizadis e dera transmission deras tecnicas de fabricacion artesanala. Aquiu que’n vam véder quauqui exemples.
Tipas de halhas individualas
En efèt, cada vilatge qu’a era sua tecnica pròpia entà fabricar eras halhas, era fòrma, era dimension e eths materiaus que’s serveishen. Que n’i a de diferentas tipologias, tanplan quan parlam de baishada de halhas.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles des Pyrénées. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Farré Sahún, X.; Ricart, S. (2016). Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Falla de Sant Julià de Cerdanyola
Eras halhas que son hètas dab ua èrba aperada Cephalaria leucantha, ara quala balhan poders purificators e qu’ei estadada cuelhuda en bòsc ua setmana ath devant. Era planta qu’ei trescada en hèishis de un a quate mestres de long e que fòrman garbas de 15 a 30 cm d’espessor. Era halha qu’a ua barra ath miei, aperada « arma » , hèta d’averèr, de gimbre, de pin o de boish. Era èrba qu’ei talhada eth dia dera Sent Martin e après, que la hèn secar. Qu’ei sarrada dab liaders e que mesura de 1,5 mestre a 3 mestres.
Entà’n saber mès :
Pedrals, X. (2007). Ancestral, màgica, única (Ancestral, magique, unique). Barcelone: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Pedrals, X. i Escobet, M. (2017). Fia-faia. La festa de falles nadalenca (La fête des falles de Noël). Bagà-St. Julià de Cerdanyola: Farrell.
Falla de Bagà
Eras halhas que son hètas dab ua èrba aperada Cephalaria leucantha, ara quala balhan poders purificators e qu’ei estadada cuelhuda en bòsc ua setmana ath devant. Que sembla ara de Cerdanyola mès que non a cap de nudèth intèrne ne de barra. Bèth temps a, que’s penjava peths balets, on formava un varan magic e protector. Era èrba qu’ei talhada eth dia dera Sent Martin e après, que la hèn secar. Qu’ei sarrada per liaders. Era planta qu’ei trescada en hèishis d’un a quate mestres de long, que fòrma ua garba de 15 a 30 cm d’espessor. Era halha que pòt hèr entre 1,5 e 3 mestres de long.
Entà’n saber mès :
Pedrals, X. (2007). Ancestral, màgica, única (Ancestral, magique, unique). Barcelone: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Pedrals, X. i Escobet, M. (2017). Fia-faia. La festa de falles nadalenca (La fête des falles de Noël). Bagà-St. Julià de Cerdanyola: Farrell.
Falla d’Isil
Era halha qu’ei un tronc de pin daurit en crotz, pelat e shasclada dab cunhs de bedoth. Qu’ei sostenguda per ua barra prima de mata, posada sus era auta espatla entà equilibrar eth pes dera halha. Que mesura entre 1,5 e 1,8 mestre e que pesa hòrt : entre 20 e 40 kg. Vilatges vesins que la hèn deth madeish tipe coma a Alós d’Isil.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées) L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Falla de València d’Àneu
Qu’ei hèta dab averèr, bedoth, cedirèr o casse. Eras tedas (ascletas entà alugar eth huec) deth cap gròs que son de pin arroge. Ath bèth cap, hiesas en crotz que son hètas entà hicà’i eras tedas. Que pòt hèr de 1,5 a 1,8 mestre.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalogne (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Falla d’Alins
Qu’ei hèta a partir d’un tronc de pin arroge. Eras regas orizontalas decorativas que son hètas dab era estroncadera. Un perrèc gohit de gasòl qu’ei hicat ath son cap. Eths participants ath cap dera prumèra linha e totis eth dera segonda que pòrtan halhas mès bèras e sense decoracion, que semblan aras de Isil.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalogne (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Falleta de San Chuan de Plan (San Juan de Plan)
Era halha qu’ei de pin. Era tòrcha qu’ei hèta a partir d’un tròç de pin de mens de un mestre. Bèthcòp, que s’i ajusta ua branca d’averèr.
Entà’n saber mès :
Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Serrano, S.; Farré, X. (2017) Las fallas del Pirineo aragonés (Les falles dans les Pyrénées aragonaises). Saragosssa: Prames
Falla de Llesp
Qu’ei hèta de pin nere. Eth cunhs que son de pin nere. Era halha que mesura 1,6 mestre de haut.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalogne (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Falla de Vilaller
Eth torn qu’ei de pin nere. Que’s compòsa de tres pòstes triangulàrias de mès o mens 1,8 mestre, que son tengudas per hiu de hèr. Aué, que son hètas insdustrialament, eras pòstes qu’èran abans crostas d’arressèc de quan hèvan husterias o recuperadas sus bastiments en maishant estat. Qu’ei ua tradicion de fabricar halahs de siés mestres, çò que hè coma quate o cinc halhas.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S., Farré, X. (2016) Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames
Ricart, S.; Farré, X. (2012) Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Falla de Gotarta
Bèth temps a, era halha qu’èra hèta dab brancas de vielhas balejas que serveishen a netejar eth cortelhs. Aué, bèras halhas que son encara abilhadas d’aqueras brancas entà arrebrembar era sua fòrma d’origina. Quauquas halhas que son estacadas dab hiu de hèr.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Rantiner
Originari de Taüll, que s’utiliza en d’autis endrets dera vath. Que’s hè a partir d’un sol tronc, era partida dera punhada qu’ei aprimada mentre qu’era partida superiora qu’ei hienuda, que compòrta cunhs de lenha e qu’ei renforçada dab hiu de hèr. Cada halhaire (persona que pòrta ua halha) que’s hè eth rantiner ; b’ei un modèla de halha plan personau. Eths halhaires de Taüll que’s van talhar eths pins de cap ara paishèra de Cavallers. Eth tronc qu’ei soent d’arresinós.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O. ; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S. ; Farré, X. (2016). Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse : Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Falla de Barruera
Aqueth modèle qu’ei principalament utilizat pera mainada. Era halha qu’ei preparada peths parents, granis-parents o pairins deths petitis halhaires, era major part deths adultes qu’utilizan era halha ribagorçana. Qu’ei hèta a partir d’ua branca d’averèr espartelada en quate. Era sua fòrma que hè pensar a ua baleja.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S.; Farré, X. (2016). Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Falla rantinera
Qu’ei ua fusion entre era halha de ribagorçana e eth rantiner. Eth mange qu’ei ua barra d’averèr e eth cap de pin nere. Quan eth mange deth rantiner qu’ei tròp cort, qu’ei talhat e hicat dab era branca. Aquera halha qu’ei en usatge ena Vath de Boí e a Castanesa.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Falla dera Ribagorça
Qu’ei hèta dab ua seria de tedas claveradas sus ua barra d’averèr. Qu’ei renforçada per andòrtas e hiu de hèr.
Que s’utiliza ena Vath de Boí, El Pont de Suert, Senet, Casós, Bonansa, Montanui, Castanesa, Laspaúls, Aneto, Suils e Villarrué.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Ricart, S., Farré, X. (2016). Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Halha deth Comenge e dera Varossa
Qu’ei hèta de telh, d’avet o de bedoth. Qu’ei ua halha individuala, utilizada peths dròlles, que’s cau desplaçar en hèr-la tornejar ath torn deth har o deth halhar. Eth arbe utilizat entà hèr era halha que depen deth parçan. Eths elements que son en principi d’averèr. Que cau hicar un boquet de flors ath cap dera halha, coma enath har o entath halhar. Per tradicion, un còp cremat, eth mange qu’ei conservat coma pòrta-bonur. Era halha que pòt hèr entre 1,5 e 2 mestres de long. Era practica d’aquera halha individuala que s’ei perduda en fòrça vilatges gascons mès, non hè cap guaire, que sembla en cors de reviscolada.
Entà’n saber mès :
Ricart, S., Farré, X. (2016). Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse : Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. (Feu au phare. La fête des falles dans les Pyrénées). Taüll: Alpinart.
Tipas de halhas que hèn tornejar
Per quauquis vilatges, eras halhas que son concebudas entà tornejar, entà dar un efèt de bòlas o d’arròdas de huec. Que las cau leugèras entà poder virar sense ambient. Eth efèt visuau qu’ei extraordinari.
Falla de Saún
Eth mange qu’ei d’averèr e era tòrsha de pèlas de bedoth, levadas cada an dab precaucion entà qu’eth arbe non sia cap nhaurat e que’s posca arrehèr. Aquera operacion que’s hè uns quantis dias ath devant, que cau qu’era pèla sia seca a fèt e crème adret pendent era net dera Sent Joan. Eras pèlas que son plegadas e hicadas ena hienèrcla ena longor deth costat deth cap prim, parallèlament ath mange. Dus hius de hèr que son botadis en butada entà empachar de badar, eth un entà baish e eth aute ara punta, on son eras hienèrclas, entà que eths hius s’eslissen cap e mantengan era pèla.
Entà’n saber mès :
Serrano, R.; Farré, X. (2017). Las fallas del Pirineo aragonés (Les falles dans les Pyrénées aragonaises). Saragosse: Prames.
Ricart, S., Farré, X. (2016). Foc al faro. La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse : Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Halha de Les
Qu’ei hèta de pèlas de cedirèr estadacas dab hiu de hèr. Que i a ua punhada entà ténguer-la. Que simulan soent un combat entre dus halhaires (portaires de halha), que simboliza atau era purificacion e era cremada deths maishantis esperits.
Falla d’Andòrra
Qu’ei hèta de bedoth o de hai, dab un mange de boish. Pr’amor dera seguretat, que s’utiliza ara ua halha fabricada dab pasta de papèr e grilhatge metallic. Eras halhas que son constituidas de huelhas de papèr en fòrma de pèla, enfiladas sus ua cadia en grilhatge entara poralha. Dempús 2005, que i a tanben « halhas de lum », eras halhas deths maintages, dab bòlas de lum que hèn tanben tornejar.
Entà’n saber mès :
Roig, Al. (2017). Roda el foc. 30 anys de falles a Andorre la Vella (30 ans de Falles à Andorre-la-Vieille). Lleida : Pagès editors.
Tipas de haros, hars, halhars e falles major
En eths vilatges occitans, era hèsta que’s passa ath torn d’un tronc que’s crema ath miei deth vilatge o ath costat. Aperat, har haro o halhar en gascon, eth tronc qu’ei finament preparat entà poder cremar. En uns quantis vilatges, ua bèra falla major qu’ei quilhada ath centre deth vilatge, alhamada peras tòrchas deths halhaires.
Eth Haro
A Les, ena Val d’Aran, que preparan eth haro pendent era dusau setmana de mai (« shasclada deth Haro ») ; qu’ei quilhat entara Sent Pèir (29 de junh) e non cremarà cap qu’eth an d’après. Pendent un passa-carrèra miat peths darrèris maridadis deth vilatge, eth tronc qu’ei quilhat sus era plaça, coronat de flors (ua corona, un boquet e ua crotz), simbèus de feconditat e de fertilitat.
A Arties, que l’apèran taro (eth haro : [et’aru] e qu’ei arrosegat per tot eth vilatge. Pendent aqueth passa-carrèra, eths halhaires que sautan mès d’un còp capsús eras es·hlamas.
Entà’n saber mès :
Menetrier, B. (2017). “Les Fêtes du Solstice d’Été en Aran et Cominges”, Revue de Comminges et des Pyrénées Centrales, nº133, 357-369.
Montoya, Jép de (2017). “Rites e mites ancestraus” (Rites et mythes ancestraux), Tèrra Aranesa, nº14, 107-114.
Har o Halhar
Hèt a partir d’ua avet, d’un hai, bèthcòp d’un casse, d’un herèisho, d’un castanhèr, d’un telh o d’un pin, qu’ei abilhat de palha en uns quantis vilatges. Que pòt mesurar de 6 a 10 mestres. Un còp talhat, qu’ei pelat e que i hican cunhs ath devant de quilhà’u. Un còp quilhat ath miei deth vilatge, que hican palha peras hiesas e un boquet de flors ath bèth cap.
Entà’n saber mès :
Ricart, S., Farré, X. (2016). Foc al faro (Feu au phare). La fiesta de las fallas en el Pirineo. La fête des falles dans les Pyrénées. Saragosse: Frames.
Ricart, S.; Farré, X. (2012). Foc al faro. La festa de les falles als Pirineus. Taüll: Alpinart.
Falla Major d’Alins
Que l’apèran tanben Grana Falla. Qu’ei preparada en çò de Sabater, a tocar dera plaça, qu’ei hicada en un bidon metallic, plen de sable.
Que mesure entre 6 e 7 mestres de haut. A Llesp, que hèn era madeisha.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
Falla Major d’Isil
Que’s prepara de cap ath1èr de mai, ath madeish moment qu’eras halhas individualas. Quate entalhas peths costats ja son hètas dab era estroncadera, e après que i hican gròssis cunhs de bedoth. Que hè mès o mens 10 mestres de haut. A Vilaller e a Senet, que quihan tanben un arbe sense pèth ne brancas, o sonque eras deth cap, mès sense cunhs.
Entà’n saber mès :
Riart, O.; Jordà, S. (2012). “Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires” (Catalogue des falles dans les Pyrénées : description des processus et éléments de falles). Revista d’etnologia de Catalunya (Revue d’ethnologie de Catalogne), [en ligne], 38, p. 162-73.
Riart, O.; Jordà, S. (2015) Les falles del Pirineu (Les falles dans les Pyrénées). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Editorial Pagès.
tornar
contunhar